Maria Nicolau et dóna una gran alegria si t’agrada el pollastre a l’ast

De vegades, una simple negativa amaga un món de possibilitats. "Oli? No, gràcies", respon Maria Nicolau en recollir un pollastre a l'ast. Però que ningú es confongui: aquesta resposta no és sinònim de desaprofitar, sinó tot el contrari. El que ve després és un cant a la cuina d'aprofitament, aquella que transforma les restes en autèntiques joies culinàries. I si t'agrada el pollastre a l'ast, prepara't: Nicolau et regala una autèntica simfonia d'idees amb sabor, enginy i, sobretot, molt d'afecte per la cuina de tota la vida.

Els sucs: un tresor infravalorat

Els sucs del pollastre, aquell oli impregnat amb tot el sabor del rostit, les cantonades de pell cruixent, les restes de carn… Per a Nicolau, tot això no és "resta", és or. Or líquid i sòlid, que pot convertir-se en la base d'infinites receptes. 

Perquè, és clar, qui no ha sentit pena en llençar aquella safata encara enganxosa després de devorar un pollastre a l'ast? Doncs prou. Maria Nicolau ho deixa clar: això és el punt de partida.

Idees que reconcilien amb els fogons

Macarrons? Fantàstics. N'hi ha prou amb aprofitar aquells sucs torradets, afegir-los una mica de la carn que ha quedat i voilà: una salsa casolana digna d'un diumenge a casa de l'àvia. Una maionesa? Sí, com ho sents: emulsionar aquell oli amb ou, i ja tens una maionesa amb sabor a pollastre a l'ast, llesta per sucar pa, acompanyar amanides o coronar un entrepà.

Parlem d'entrepans? Doncs sí. Maria proposa fer un biquini –aquest clàssic català de pernil i formatge– però amb un gir brillant: afegir-li la carn del pollastre sobrant i torrar-lo en el mateix greix en què es va rostir el pollastre. Resultat: un entrepà amb ànima de festí.

I si creus que aquí acaba, error.

Alta cuina amb chips i ossos

Amb l'oli sobrant, Nicolau fa un altre salt magistral: abocar unes patates chips de bossa, empapar-les bé, i després utilitzar-les per fer una truita com la que feia Ferran Adrià. Resultat? Una reinterpretació de la cuina moderna, des de la humilitat d'un àpat de cap de setmana.

Que has llençat el suc del pollastre a l’ast? 😱 Això és un crim gastronòmic! La Maria Nicolau [@MAlbercocs] es posa el davantal de superheroïna per convertir les sobres del pollastre de diumenge en plats de traca i mocador! #CàsumlOllaCatRàdio pic.twitter.com/dPFWn2sycc

— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) April 17, 2025

I els ossos? I les pells? Doncs brou. Un brou robust, amb fons, d'aquells que serveixen per omplir la casa d'aromes, escalfar l'ànima i ser base de milers de plats més.

I encara hi ha més: fideus a la cassola. En una paella, una mica d'all, restes de carn, el suc del pollastre, un parell de grapats de fideus i aquell brou… i el que obtens no és un plat de sobres. És un festí.

Una lliçó de cuina amb ànima

Maria Nicolau no només dona una recepta. dona una lliçó: del pollastre no es llença res. Cada tros, cada gota de suc, cada pell socarrimada, és una invitació a cuinar millor, amb més amor i menys desaprofitament.

I això, més enllà del pollastre, és una filosofia de vida. Una que sap a llar, a memòria i, sobretot, a alegria.