José Castro, jutge del cas Nóos, revela el secret del rei Joan Carles: ‘No li agrada…’
Ja fa catorze anys que va començar un dels majors escàndols de la monarquia espanyola. El 2011, en plena investigació del cas Nóos, nascut com a peça separada del Palma Arena, Iñaki Urdangarin va ser imputat per delictes de corrupció. Prevaricació, malversació, frau, falsedat documental, blanqueig i delicte fiscal van aparèixer en l'auto que el va assenyalar com a protagonista d'una trama milionària.
Dos anys després, el 2013, el jutge José Castro va fer un pas més i va imputar la infanta Cristina per primera vegada, tot i que l'Audiència de Palma va revocar la decisió. Tanmateix, al gener de 2014, tot just cinc mesos abans de l'abdicació del rei Joan Carles I, Castro la va tornar a citar com a investigada.
Finalment, al novembre d'aquell mateix any, va dictar l'obertura de judici oral contra 17 acusats, entre ells Urdangarin i Cristina. Per primera vegada a la història d'Espanya, membres de la Casa Reial es van asseure al banc dels acusats.
José Castro descriu al seu llibre el procés judicial del cas Nóos
El procés va ser llarg i al juny de 2016 la infanta va quedar absolta, però condemnada a pagar 265.000 euros com a partícip a títol lucratiu. El 2017, l'Audiència de Palma va dictar la demolidora sentència contra Urdangarin: sis anys i tres mesos de presó. Ja han passat vuit anys d'aquella sentència i el record segueix viu.
Ara, José Castro, el jutge que va portar la causa, ha tornat a la primera línia mediàtica. Retirat de la judicatura, José Castro ha publicat El caso Nóos: Toda la verdad del proceso que conmocionó a España contada por su juez protagonista.
Un llibre on revela detalls inèdits i secrets incòmodes. Entre les seves pàgines es pot llegir com va sostenir que “la infanta i el seu pare són els artífexs de tots els fets investigats. Al pobre Iñaki li estaven reservant el paper de passerell”.
José Castro parla sobre les memòries de Joan Carles I
El diari El Mundo ha accedit a passatges en què José Castro descriu la seva disputa amb el fiscal Pedro Horrach. El motiu va ser la imputació de Cristina pel desviament de fons públics: “Al rei ens és impossible arribar. Però citar la infanta és obligat com a cooperadora necessària de tots els delictes del seu marit”, li va dir al fiscal, que va acabar acceptant la seva declaració com a testimoni.
Castro també apunta directament al rei emèrit. Segons explica, Joan Carles I mai hauria escrit unes memòries, sinó que va encarregar a Laurence Debray el llibre Reconciliación. José Castro ironitza: “Reconciliació amb qui? Amb l'Agència Tributària?”, i recorda les dues regularitzacions milionàries que l'emèrit va fer per evitar un procés penal.
Però la frase més comentada del llibre arriba quan parla d'Urdangarin: “A l'emèrit no li agrada deixar anar pasta”, escriu Castro. I afegeix que l'exduc s'hauria estalviat part del calvari judicial si el seu sogre hagués aportat diners quan va esclatar l'escàndol. Un secret revelat pel mateix jutge que, catorze anys després, segueix posant en escac la imatge de la monarquia.
