Jordi Banacolocha, el pare de ‘Lopes’ a ‘Plats Bruts’: ‘Jo…’
La memòria col·lectiva té capricis, i de vegades torna amb força quan menys ho esperem. A Catalunya, n'hi ha prou amb un gest perquè “Plats Bruts” torni a ocupar titulars i sobretaules. No és nostàlgia gratuïta, és la vigència d'un clàssic que segueix trobant noves mirades el 2025
El nom que ha reobert la capsa dels records és Jordi Banacolocha, l'inoblidable Oriol. Un pare “hippie” que descol·locava en Lopes a cada capítol. La guspira ha estat doble: una entrevista recent i un retorn teatral que promet omplir el Teatre Borràs durant setmanes
Estrena al Teatre Borràs
Banacolocha puja cada nit a l'escenari amb “Por delante y por detràs”. És una comèdia d'embolics que celebra quaranta anys a Catalunya i desembarca setze setmanes al Borràs. Al repartiment hi figuren noms populars de l'escena catalana, en un muntatge que rescata l'energia gamberra de l'original de Michael Frayn
L'obra arriba acompanyada per una campanya viva a xarxes. Es publiquen vídeos d'assajos i missatges que situen l'intèrpret al centre de la conversa cultural de la tardor. La sensació és clara: Banacolocha torna al teatre amb gana de diversió, precisió tècnica i complicitat amb el públic
Mentrestant, “Plats Bruts” segueix disponible a la plataforma i continua sumant espectadors joves que descobreixen per primer cop David (Joel Joan) i “Lopes” (Jordi Sánchez). Aquest consum sostingut explica per què un personatge secundari com l'Oriol roman instal·lat a l'imaginari afectiu català, tants anys després de l'estrena televisiva.
“El que encara em persegueix és ‘Plats Bruts’”: el mateix Banacolocha ho reconeix sense embuts
En la seva xerrada més recent, l'actor admet que l'etiqueta de “pare d'en Lopes” l'acompanya a tot arreu. Recorda el rodatge com un joc feliç i celebra la llibertat que li van concedir els creadors per modelar el personatge al seu gust. La confessió té un punt d'orgull professional que el públic detecta de seguida
Banacolocha, avui amb 81 anys, evita la posat solemne i reivindica el plaer de fer riure, sigui a plató o entre bambolines. La naturalitat del seu discurs connecta amb una audiència que agraeix la veterania sense impostures, una qualitat poc freqüent en temps de consum accelerat. El teatre insisteix, el manté alerta, àgil i atent al detall
[tiktok]@diariara,7557807118007405846[/tiktok]
Li recorden el seu paper de hippie
A xarxes, la reaparició de l'actor dispara clips i mems del mític episodi “Tinc un pare hippie”. Tots els capítols comencen per la paraula "tinc"
La comunitat celebra aquest humor descarat que va definir la sèrie, i que avui ressona com a document cultural sobre una Barcelona irreverent i adorable. La nostàlgia, en aquest cas, no és una excusa, sinó una lectura viva del present
