Barcelona atresora històries tan vibrants com els seus carrers, però poques són tan magnètiques com la de Pepita Bernat. El seu nom ressona cada diumenge a La Paloma, la mítica sala del Raval, on els acords d’un bolero poden convertir-se en la banda sonora d’una vida sencera. Allà, entre valsos i confidències, aquesta dona ha sabut teixir un llegat únic, barrejant records de joventut i noves anècdotes en cada celebració.
Amb el pas dels anys, la Pepita s’ha convertit en una autèntica institució de la pista de ball. La seva energia encomana a qui l’envolta i la seva història demostra que la vida pot tenir tants tombs com una bona cançó. Tanmateix, pocs imaginen el camí personal i social que ha recorregut per arribar fins aquí
Una tradició que mai es trenca: el retorn a La Paloma
El vincle de la Pepita amb La Paloma va néixer quan encara era una jove plena de somnis i curiositat. Va ser llavors quan va trepitjar per primer cop aquell terra que, anys més tard, seria testimoni de tots els seus triomfs i d’unes quantes tristeses. La seva fidelitat a la sala és tal que va ser una de les últimes a acomiadar-se quan va tancar les portes el 2007 i, molts anys després, la primera a passar el llindar el dia de la reobertura. Aquesta constància li ha valgut el reconeixement de músics, ballarins i assistents, que la consideren la veritable reina del saló.
Al llarg de les dècades, La Paloma es va convertir per a ella en molt més que un lloc d’oci: allà va viure amors apassionats i decepcions amargues. En un dels capítols més lluminosos de la seva biografia, la Pepita recorda com va conèixer l’home que més ha estimat, un company molt més jove, amb qui va compartir gairebé una dècada de balls i confidències. Però la seva història també està marcada per la resiliència: després d’un matrimoni complicat, no va dubtar a agafar les regnes del seu destí, marxant fora del país a la recerca de llibertat i un futur propi.
El secret de la seva vitalitat i la importància de reinventar-se
Lluny d’acomodar-se en els records, la Pepita ha fet de la reinvenció una filosofia de vida. Després de tornar a Catalunya, no només va recuperar la seva passió pel ball, sinó que també va emprendre nous negocis i va enfortir llaços familiars. Actualment, viu amb la seva neboda, però no ha perdut ni una engruna de la seva essència. La seva butaca a La Paloma està reservada, els músics li dediquen peces especials i, entre cançó i cançó, segueix regalant lliçons de vitalitat a tots els presents.
Cada diumenge, durant les hores de ball, la sala es converteix en l’escenari d’una celebració contínua. Per a la Pepita, la felicitat és senzilla: moure’s al ritme de la música, gaudir d’una bona companyia i permetre’s algun caprici, com un bolero a mida o un vals improvisat. Ella mateixa afirma que no hi ha cap secret màgic, només una actitud positiva davant la vida i el desig de continuar aprenent i divertint-se. Fins i tot fa broma sobre la possibilitat de ballar reggaeton, assegurant que, si l’ocasió ho mereix, s’animaria amb qualsevol ritme modern.
Un exemple de llibertat i alegria per a totes les generacions
La periodista Eugènia Güell, que va recollir la història de la Pepita al llibre "Qui dia balla, any empeny", descriu la protagonista com un símbol de llibertat i coratge. Lluny dels convencionalismes de la seva època, la Pepita va lluitar per ser mestressa del seu destí, convertint-se en inspiració tant per a dones de la seva generació com per als joves que avui la veuen ballar. La seva naturalitat, el seu sentit de l’humor i la seva capacitat per reinventar-se l’han convertida en un referent a la ciutat i, especialment, a la comunitat de La Paloma.
En la celebració del seu 106è aniversari, la pista es va tornar a omplir d’amics, familiars i admiradors, tots ells desitjant compartir aquell moment especial. Mentre bufava les espelmes i donava les gràcies, el missatge quedava clar: la veritable joventut resideix al cor i en la voluntat de gaudir cada dia. Pepita Bernat segueix sent la millor prova que el temps és només una excusa i que la felicitat, quan es comparteix, mai passa de moda.
Ara, amb una nova volta al sol, la pregunta és inevitable: quantes històries, quants balls i quants amors li queden encara per descobrir a la reina indiscutible de La Paloma? El seu somriure sembla anticipar que encara hi ha molts diumenges plens de música per davant