El cap del Principat ha tornat a generar titulars, però aquesta vegada no per escàndols de dinastia ni agenda política. En l’epicentre de la polèmica hi ha una tècnica sofisticada i costosa. Segons fonts especialitzades, s’ha convertit en el darrer caprici del príncep Albert II per “optimitzar la seva vitalitat” i “allargar la seva esperança de vida”.
Rentament sanguini i plasma fresc
Aquesta nova pràctica, descrita com un “rentat de sang”, es basa en la resecció parcial de plasma per ser reemplaçat per una solució neta o plasma donat. Especialistes en longevitat comparen el procediment amb un canvi d’oli al motor d’un cotxe: elimina toxines i proteïnes envellides. Durant els darrers mesos, han circulat imatges discretes del príncep entrant en clíniques especialitzades a Suïssa, on el tractament pot superar els 10.000 € per sessió.
La tècnica es coneix com a plasma exchange therapy o teràpia de recanvi plasmàtic. Alguns estudis suggereixen que podria alentir certs marcadors de l’envelliment biològic, tot i que el consens mèdic adverteix que encara no hi ha evidències definitives ni aprovacions per a ús preventiu en persones sanes.
El rol d’Albert II en la salut i el medi ambient
Des del seu naixement el 1958, fill de Grace Kelly i Rainier III, Albert II ha estat un rostre representatiu del glamur i la filantropia europea. Va estudiar a Amherst (EUA), va ser olímpic de bobsleigh i, després d’heretar el tron el 2005, va centrar la seva imatge en la protecció del planeta i el foment de la salut pública. Ha liderat iniciatives com la Fundació Albert II de Mònaco en ambdós sectors.
En introduir aquesta nova pràctica mèdica a la seva rutina, Albert amplia el seu discurs: no només busca protegir l’entorn, sinó també potenciar el seu propi benestar. Però la pregunta sobre si aquesta intervenció encaixa en la lògica d’una figura pública dedicada al servei encara divideix opinions.
Dubtes darrere d’aquest procés
Des del Palau monegasc no hi ha hagut una confirmació oficial. Tanmateix, un portaveu ha assenyalat a mitjans especialitzats que “el príncep manté un règim personal de salut basat en ciència avançada i supervisió mèdica”, sense detallar si això inclou teràpies plasmàtiques.
A les xarxes, el to és dividit. Alguns comptes especialitzats en medicina antienvelliment difonen dades sobre beneficis potencials, mentre que veus escèptiques adverteixen: “ens manquen estudis clínics amplis. No és una panacea”.
Periodistes del sector salut a Europa han ressaltat que aquest tipus de tractaments s’estan avaluant en assaigs clínics, però lluny d’una aplicació generalitzada. Aquesta pràctica encarna l'encreuament entre tendència, wellness i medicina experimental. El plasma exchange es publicita com a manera de rejovenir.
Tot i això, investigadors independents alerten que utilitzar-lo com a recurs antiedat sense patologia vàlida representa un salt arriscat. L’experiència de celebritats i multimilionaris amb teràpies de plasma ha estimulat l’interès —i el mercat—. No obstant això, la comunitat científica coincideix a ser prudent.
Poder, exemple i equilibris reals
La iniciativa del príncep Albert II per allargar la seva vida fusiona la seva preocupació per la salut amb el privilegi d’algú sense el cost com a barrera econòmica. Per a alguns, és una estratègia exemplar per promoure avenços biomèdics. Per a d’altres, un excés que encarna la desigualtat de l’accés a la medicina d’avantguarda.
És clar que, darrere del glamur del Principat, s’està experimentant quelcom que podria marcar un abans i un després en la relació entre salut pública i poder. En la pròxima dècada es veurà si aquestes tècniques entren en protocols mèdics o romanen com una excentricitat reservada a l’alta societat.