Julio Manrique i Cristina Genebat

El nou projecte de la parella Julio Manrique - Cristina Genebat

L'obra es representarà fins al 3 de novembre a la Sala Fabià Puigserver

El teatre segueix de moda a Barcelona i la Ciutat Comtal, plena d'art, acull obres amb assiduïtat. Els escenaris barcelonins són dels més demandats per tots aquells actors i directors que es volen endinsar a l'avantguarda del teatre, tant català com espanyol. I això és el que pretén ara Julio Manrique amb la seva nova producció, una adaptació de la conegudíssima obra La Gaviota, del rus Anton Txékhov.

El mateix Julio Manrique protagonitza aquesta obra juntament amb Cristina Genebat, la seva parella, a la primera producció de la temporada al Teatre Lliure per a ells. La sala Fabià Puigserver acollirà aquesta obra des del 3 d'octubre fins al 3 de novembre del 2024. Els preus oscil·len entre els 12 i els 32 euros i hi haurà representacions dimecres, dijous i divendres a les 19 hores; dissabtes a les 17 i a les 21 hores i diumenges a les 18 hores.

Imatge de Cristina Genebat i Julio Manrique, del perfil d'Instagram de Cristina Genebat
Julio Manrique i Cristina Genebat | Instagram de Cristina Genebat

L'obra es representarà en català, encara que a les sessions dels dissabtes a les 21 hores es podrà optar pels sobretítols en castellà i anglès a la grada 1. És, per cert, la segona obra de Txékhov que dirigeix Julio Manrique, després de haver-ho fet prèviament amb Les tres germanes, on va encarnar a Vania. Aquesta vegada també serà director i actor.

La gavina, d'Anton Txékhov

La gavinaés una de les obres més icòniques d'Antón Txékhov, escrita el 1895 i estrenada el 1896. L'obra se situa en una finca rural i explora els anhels i les frustracions d'un grup de personatges relacionats amb l'art i l'amor. El protagonista, Konstantín Tréplev, és un jove dramaturg que busca l'aprovació de la seva mare, Arkádina, una actriu famosa. L'obra gira al voltant de les seves aspiracions artístiques, el seu amor no correspost per la Nina, i la complicada relació entre art i realitat.

Tot i que La gavina va ser un fracàs en la seva estrena, en gran part a causa de la incomprensió de l'audiència, l'obra va guanyar popularitat poc després, gràcies a la producció del Teatre d'Art de Moscou el 1898, sota la direcció de Konstantín Stanislavski. Aquesta versió va ser aclamada i va marcar un punt d'inflexió al teatre rus, consolidant Txékhov com un mestre del realisme psicològic.

L'èxit de La gavina no només es va limitar a Rússia; la seva influència es va estendre ràpidament per tot el món. L'obra va introduir una nova forma d'entendre el teatre, enfocada als matisos emocionals i les relacions humanes, cosa que la converteix en un clàssic universal que continua sent representat i estudiat a tot el món.