Pocs imaginaven que el rei Carles III se sinceraria tan espontàniament sobre la seva salut. Aquest dimarts 22 de juliol de 2025, durant una visita a Newmarket, Suffolk, el monarca va protagonitzar un moment tant humà com inesperat. La història comença amb una dada de context.
El febrer de 2024, Buckingham Palace va anunciar que el rei patia un tipus de càncer no especificat, després d’una cirurgia per engrandiment de pròstata. Fins ara, les seves declaracions sobre la malaltia havien estat molt prudents.
Un gest espontani a Newmarket
En una caminada després d’un acte oficial, Carles III i la reina Camila van saludar els veïns de Bury St Edmunds. Va ser llavors quan Lee Harman, un ciutadà local de 54 anys que va superar un càncer, li va preguntar directament: “Com es troba?”. El rei va contestar sense guió ni artificis: “Em sento molt millor. És una d’aquestes coses” Harper's.
La resposta, senzilla i propera, va contrastar amb l’habitual hermetisme reial. L’intercanvi va seguir amb intercanvi d’històries: el rei va preguntar al supervivent i ell va respondre orgullós que havia estat donat d’alta l’any anterior.
Reaccions oficials i continuïtat del tractament
Des del diagnòstic, el Palau ha mantingut un enfocament reservat. Van confirmar que el càncer no era de pròstata i que el tractament avançava favorablement. El març de 2025, el rei va haver de ser hospitalitzat breument per efectes secundaris del tractament. En aquell moment, fonts del Palau van qualificar l’episodi com “un petit sotrac” i van destacar que ràpidament va reprendre les seves activitats públiques.
Un portaveu va assegurar que la malaltia es gestiona com una condició crònica. “El que aprens d’aquesta molèstia és que cal gestionar-la, i això és el que ell fa”, va valorar. A més, es va confirmar que el seu cicle de tractament continuarà durant el 2025.
Context emocional i missatges anteriors
Al mes d’abril, durant una recepció per a organitzacions contra el càncer a Buckingham Palace, el monarca va expressar l’impacte emocional del seu diagnòstic. Va descriure l’experiència com “aclaparadora i, de vegades, aterridora”, però va ressaltar que també pot mostrar “el millor de la humanitat”. També ha compartit consells amb altres pacients, destacant el paper de l’alimentació com a suport durant el tractament.
Què significa aquest canvi de to?
El rei manté una línia de comunicació prudent, però aquest gest trenca la norma. Mostrar vulnerabilitat sense dramatisme transmet normalitat davant el càncer. És una estratègia informativa: no amaga la malaltia, però tampoc la converteix en espectacle. Potser és una manera d’aprofitar la seva posició per normalitzar el diàleg sobre la malaltia i apropar-se al públic des de la sinceritat.
La millor manera d’encarar una malaltia
Aquest episodi marca un abans i un després en com es gestiona la salut pública a la Corona britànica. La salut de Carles III passa de secret d’Estat a una conversa personal, encara que moderada. Davant aquest escenari, el rei ha fet un pas inesperat. Ha parlat amb honestedat, sense exaltació, guiat per un impuls empàtic.