Magistrats jubilats del Tribunal Suprem (TS) com Clemente Auger i José Antonio Martín Pallín i alguns fiscals anticorrupció també retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, han fet pública una querella criminal per cinc delictes fiscals contra el Rei Emèrit Juan Carlos I.
Segons la querella avançada per 'El País' i a la qual ha tingut accés l'ACN, els querellants consideren que la regularització tributària feta per l'anterior cap de l'Estat els anys 2020 i 2021 no compleix els criteris necessaris.
Per a l'excusa absolutòria que se li va dispensar per no declarar uns ingressos rebuts a través d'una fundació presidida pel cosí Carlos d'Orleans.
La llei prohibeix expressament una regularització fiscal si abans de produir-se l'Agència Tributària o la Fiscalia han obert una inspecció o una investigació al contribuent. Els querellants consideren que el Ministeri Públic va informar el Rei que la investigació es va obrir per l'existència de possibles infraccions tributàries, delictes que encara no han prescrit.
Els presumptes pagaments de l'emèrit
A la seva querella com a acusació popular, els juristes assenyalen que el Rei Emèrit va pagar més de 5 milions d'euros en regularitzacions extraordinàries i va cometre cinc delictes fiscals entre el 2014 i el 2018 durant els quals hauria defraudat 3,5 milions d'euros.
"Des de juny del 2020, el rei emèrit va poder conèixer a través dels mitjans de comunicació detalls de la investigació oberta a la Fiscalia per qüestions relacionades amb ingressos de Joan Carles I procedents de l'estranger que suposadament no havien estat declarats a Hisenda", afegeixen.
En un escrit de prop de 20 pàgines, els querellants enumeren diverses operacions econòmiques possiblement fraudulentes de l'Emèrit, com ara el pagament de despeses particulars per part d'empreses o organitzacions diverses, així com el cobrament de diversos préstecs, sense declarar-ho a Hisenda degudament.
La querella demana la declaració com a investigat de Joan Carles I, i la declaració com a testimonis d'Álvaro d'Orleans i Borbó, l'advocat de l'emèrit sempre que no afecti el secret professional, Arturo Fasana.
I Dante Canónica, assessors fiscals, i els representants legals de diverses empreses, bancs i institucions com la fundació Zagatka o Viajes el Corte Inglés.
Els querellants demanen que al Rei Emèrit se li apliqui la pena de presó mínima, a causa de la seva edat, i la pena econòmica màxima.
Uns antecedents que no sorprenen
El Rei Emèrit Joan Carles I ha protagonitzat diversos escàndols fiscals que han marcat la seva figura els darrers anys. Entre els més sonats hi ha els ingressos no declarats vinculats a suposades donacions milionàries, com els 65 milions d'euros transferits a Corinna Larsen des d'un compte a Suïssa associat a una fundació panamenya.
A més, la Fiscalia va investigar l'ús de targetes opaques finançades amb diners procedents d'un empresari mexicà i gestionades per un testaferro. Tot i que el Rei va regularitzar prop de 5 milions d'euros en pagaments endarrerits amb Hisenda, aquestes accions, considerades tardanes, van aixecar sospites sobre la transparència i l'ètica.
Tot i no enfrontar càrrecs formals a causa de la seva immunitat com a cap d'Estat fins al 2014 i la prescripció d'alguns delictes, aquests escàndols han deteriorat greument la seva imatge pública i la de la monarquia a Espanya.