La música espanyola s'ha tenyit de dol després de confirmar-se la mort de Manuel de la Calva, un dels membres del mític Dúo Dinámico. L'artista va morir aquest dimarts 26 d'agost als 88 anys, deixant rere seu una empremta inesborrable. La notícia va ser anunciada pel seu inseparable company Ramon Arcusa, que va compartir un missatge emotiu a les xarxes socials.
Arcusa va utilitzar el seu perfil a X per acomiadar-se amb unes paraules plenes d'afecte i admiració. “El meu amic de l'ànima, més que un germà, company de cent aventures i de mil cançons, ens ha deixat avui”, va escriure amb una emoció evident. Va afegir també que Manuel va ser sempre “l'ànima del dúo, alegre, optimista i positiu”, demanant als seguidors que el recordin cantant els seus temes.
El text de Ramon va acabar amb un agraïment i un desig carregat de tendresa cap al seu company: “Gràcies per tant, amic. Ja ets etern. Cuida't allà on siguis. Et trobarem molt a faltar”. De seguida, les xarxes socials es van omplir de missatges de condol i de records dels seguidors del grup.
Manuel de la Calva va néixer el 1936 i va dedicar pràcticament tota la seva vida a la música. El 1958 va formar juntament amb Ramon Arcusa el Dúo Dinámico, un projecte que va revolucionar l'escena musical espanyola. Amb cançons com Quisiera ser, Perdoname o Resistiré, el dúo es va convertir en referent de diverses generacions.
Manuel i Ramon, una relació sincera
L'èxit va ser immediat perquè oferien quelcom nou en un panorama musical encara molt limitat. El seu estil barrejava la tradició espanyola amb influències internacionals que van connectar de ple amb la joventut de l'època. No van trigar a convertir-se en un fenomen, amb presència a televisió, ràdio i espectacles en directe.
La relació entre Manuel i Ramon sempre va anar més enllà del vessant professional, ja que junts van construir també una sòlida amistat. Al llarg de més de sis dècades van compartir no només escenaris, sinó també experiències personals i familiars. Aquesta unió va quedar reflectida en les paraules de comiat que Arcusa va publicar després de la mort.
El llegat del Dúo Dinámico es va mantenir viu al llarg dels anys, fins i tot quan altres gèneres musicals van guanyar protagonisme. Les seves cançons van ser reinterpretades per noves generacions d'artistes i, en molts casos, recuperades com a himnes en diferents moments socials. La més recordada en temps recents va ser Resistiré, que es va convertir en símbol d'esperança durant la pandèmia.
La figura de Manuel de la Calva representava la constància, la il·lusió i el compromís amb la música. Qui el va conèixer destaca el seu caràcter amable i el seu entusiasme, fins i tot en els darrers anys. La seva pèrdua suposa un buit enorme per als seus seguidors i per a la història cultural del país.
En els pròxims dies s'espera que s'organitzin homenatges i actes de record a la seva trajectòria. Diverses institucions culturals ja han expressat la seva intenció de retre-li tribut. Amb la seva partida, es tanca un capítol irrepetible de la música espanyola, encara que la seva veu i les seves composicions continuaran sent eternes.