Des que Meghan Markle i el príncep Harry van decidir deixar enrere les seves funcions com a membres de la família reial britànica i traslladar-se als Estats Units, no han deixat de sorgir teories sobre els veritables motius d'aquella ruptura. Encara que gran part de l'atenció s'havia centrat en l'adversa relació amb els tabloides i les pressions de la Corona, noves dades apunten a l'ambició de l'actriu nord-americana com un factor decisiu en aquest pas.
Una de les informacions que més ressò ha tingut a la premsa britànica és la suggerència que Meghan i Harry haurien fet a la reina Isabel II poc abans d'abandonar la seva posició a la reialesa. Tal com explica l'experta reial Jane Barr al butlletí De Berkshire a Buckingham, la parella pretenia compaginar els seus compromisos oficials com a ducs amb la possibilitat de dur a terme activitats remunerades de forma independent. D'aquesta manera, desitjaven ser “meitat dins, meitat fora” de la Corona. No obstant això, la difunta sobirana hauria rebutjat rotundament aquesta proposta, cosa que finalment va empènyer els Sussex a donar el portazo definitiu i mudar-se a Nord-amèrica.
L'ambició de Meghan, clau en la decisió
La pròpia Barr comenta que aquesta oferta no s'ajustava als paràmetres habituals de la monarquia britànica. Si bé hi ha membres de la família, com les princeses Beatriz i Eugenia, que compatibilitzen feines privades amb ocasionals actes reials, la rellevància pública de Harry i l'interès de Meghan per mantenir el seu estatus de “estrella” van frustrar qualsevol possibilitat de limitar-se a un paper secundari. Coneguda per la seva carrera televisiva a Hollywood abans de contreure matrimoni, Meghan hauria vist en la vida palatina un corsè a les seves aspiracions, cosa que xocava amb l'ideari de la reina.
Per a Harry, en canvi, la situació resultava encara més complexa, atès que no era un nét qualsevol, sinó el fill de qui aviat es convertiria en rei, Carles III. Això el situava en una posició més mediàtica i rellevant que, segons l'experta Barr, sempre el va deixar en el rol de “recanvi” —una definició que a ell mateix semblava mortificar-lo—. Per això, la proposta d'un estatus semioficial encaixava en el seu afany d'escapar d'aquesta etiqueta, però alhora conservar part dels privilegis de la Corona.
El contrast amb altres membres de la família
Comparats amb els cosins de Harry, com Beatriz i Eugenia de York, el seu pla sonava gairebé inèdit. És cert que ambdues filles del príncep Andreu viuen allunyades de bona part dels focus i exerceixen professions independents, però mai no han tingut l'atenció ni la rellevància en la línia de successió que recau sobre Harry. Als ulls de Barr, Meghan no hauria estat conforme amb la “tranquil·litat” d'aquesta vida paral·lela, molt lligada a la discreció i a un baix perfil mediàtic.
Després de la negativa de la reina Isabel II, la decisió final de Meghan i Harry va ser fer un pas que molts van considerar sorprenent. El Megxit, nom amb el qual es va popularitzar la partida dels ducs de Sussex, va suposar un autèntic terratrèmol mediàtic. A la fi, la publicació de la biografia de Harry va afegir més tensió i revelacions sobre la seva visió de la reialesa britànica, alimentant la sensació que la parella anhelava desprendre's de les restriccions institucionals per forjar el seu propi camí.
Els viatges del matrimoni a zones empobrides, mentre mantenen un estil de vida molt luxós als Estats Units, han reforçat la idea que la recerca de rellevància i la imatge pública de Meghan formen part d'una estratègia conscient. Són accions que, en opinió de determinats sectors de la premsa britànica, contrasten fortament amb la discreció que s'esperaria d'exmembres de la reialesa.