Un home amb auriculars i micròfon en primer pla amb una imatge inserida d'ell sostenint una samarreta groga amb el número 24 i el nom Robirosa.

Jordi Robirosa es jubila amb un discurs contundent: 'La meva selecció'

El periodista català va rebre un homenatge en la darrera retransmissió de la Lliga Catalana de bàsquet

Jordi Robirosa,una de les cares més reconegudes de TV3,va anunciar que al final d'aquesta temporada es retirarà. Així, doncs, en pocs mesos acabarà tancant una brillant carrera de més de tres dècades en el periodisme esportiu. Conegut principalment per les cròniques de bàsquet, Robirosa ha estat una figura fonamental en la cobertura d'esdeveniments esportius a Catalunya.

Al llarg de la seva trajectòria, ha narrat algunes de les gestes més importants de l'esport català, guanyant-se el respecte tant dels aficionats com dels companys de professió. El seu estil proper i la passió per l'esport l'han convertit en una referència al periodisme esportiu català.

Les seves declaracions en un homenatge

Aquest anunci coincideix amb un emotiu homenatge que va rebre a la darrera edició de la Lliga Catalana de bàsquet. L'esdeveniment, celebrat recentment, va servir com un comiat avançat per a Rovirosa, que ha estat vinculat durant molts anys a la cobertura d'aquesta competició. En la seva intervenció, Robirosa va pronunciar un discurs que no va deixar indiferent ningú, especialment per les seves paraules contundents sobre la selecció catalana.

Un home somrient sosté una samarreta de bàsquet groga amb el nom
Jordi Robirosa al seu Instagram | @jordirobirosa

En el discurs, va afirmar amb fermesa: "La meva selecció sempre serà la catalana". Aquestes paraules van ressonar fortament entre els assistents i han estat àmpliament comentades als mitjans.

L'homenatge a Robirosa no només va ser un reconeixement a la seva carrera professional, sinó també al seu compromís amb la identitat catalana, que ha estat un tema recurrent a la seva vida. Al llarg dels anys, Rovirosa no ha amagat les postures a favor de la independència de Catalunya, i el suport a la creació d'una selecció catalana reconeguda. En el seu excel·lent discurs, el periodista va deixar clar que, malgrat la seva imminent jubilació, continuarà lluitant per veure la selecció catalana competint als tornejos internacionals.

Aquest desig, segons ell, és una cosa que ha defensat durant tota la seva carrera, i no es va mostrar disposat a renegar-ne en el retir. El moment més emotiu de l'esdeveniment va ser quan Robirosa va recordar els moments més importants de la carrera. Tot i això, també ha subratllat les dificultats de treballar en un entorn on les tensions polítiques són presents.

"Jo agraeixo moltíssim el detall perquè tots ells són la meva gent i la catalana, la meva selecció. He intentat fer-ho bé", va comentar en un to solemne. Aquestes paraules, encara que dirigides al món esportiu, també van ser vistes com una reflexió sobre la situació política a Catalunya i la lluita pel reconeixement de les seleccions.

Amb la retirada de Robirosa, el periodisme esportiu a Catalunya perd una de les seves grans figures. El seu llegat, però, romandrà, tant pel treball professional com per la ferma defensa dels valors i drets de l'esport català. Amb la jubilació, conclou una etapa gloriosa en què el bàsquet, l'esport en general i la lluita per la identitat catalana han anat de la mà.