L’estrena de La Renaixença, el nou projecte d'en Peyu a 3Cat, ha arribat carregada de moments inesperats i de complicitat amb la cultura catalana. Després del comiat d’El búnquer, el comunicador ha apostat per un format que combina història, actualitat i humor en clau moderna. I, per si no n’hi havia prou, el programa va obrir amb uns convidats de luxe: Els Catarres.
Una estrena amb moltes expectatives
Amb col·laboradors com Mercè Martínez, Arnau Tordera o Carles Xuriguera, La Renaixença es presenta ambiciós i plural. Els espectadors poden seguir-lo tant a la ràdio com a les plataformes digitals. Aquesta aposta transmedia evidencia que en Peyu té clar que el futur de l’entreteniment és multiplataforma i compartit.
El programa va començar amb un objecte quotidià com a fil conductor: un barret. A partir d’aquí, es va desplegar un relat ple d’anècdotes, reflexions històriques i humor intel·ligent. Tot plegat amb l’estil directe i proper que caracteritza al presentador d’Osona.
Els Catarres sorprenen tothom
Quan va arribar l’hora dels convidats, Els Catarres van pujar a l’escenari amb naturalitat. El grup d’Aiguafreda, conegut per la seva capacitat d’omplir places i festivals, va demostrar que, més enllà de la música, també tenen un coneixement notable sobre cultura catalana.
En un concurs improvisat, en Peyu els va reptar a citar noms de presidents de la Generalitat. El resultat va deixar el presentador i el públic completament bocabadats. Els músics van anar desgranant noms amb seguretat i rapidesa, en un ordre cronològic invers.
De Salvador Illa a Companys
Com si fossin estudiants aplicats, els membres del grup van encadenar noms sense equivocar-se. Salvador Illa, Pere Aragonès, Quim Torra, Carles Puigdemont, Artur Mas… i així fins a arribar a figures històriques com Josep Irla i Lluís Companys. L’agilitat amb què contestaven va fer que fins i tot els companys de banda es miressin sorpresos.
La dinàmica va arribar fins al número 121, quan va sortir el nom de Josep Vilamala. En aquell moment, el mateix Peyu no podia amagar la seva sorpresa i va exclamar: “Però m’ho dius de debò?”. El públic, còmplice, esclatava en aplaudiments davant un coneixement tan poc habitual en un grup musical.
Humor, música i història barrejats
Aquest episodi deixa clar que La Renaixença vol jugar amb registres variats. L’humor i la música es combinen amb la història del país per generar situacions originals i alhora reivindicatives. En Peyu ja havia avançat que volia un programa que despertés curiositat i, a jutjar per aquesta primera entrega, ho ha aconseguit.
La pregunta ara és si aquesta secció acabarà sent habitual. Serà capaç un altre convidat de superar Els Catarres en aquest particular examen d’història catalana? La resposta, probablement, la tindrem en les pròximes emissions.
Un missatge amb rerefons
Més enllà de la broma i l’entreteniment, l’escena transmet un missatge clar. La cultura catalana té figures de referència que no sempre són conegudes, i posar-les en valor és un acte de reivindicació. Que uns músics populars se sàpiguen de memòria els presidents de la Generalitat no és només un detall anecdòtic. És també una declaració d’identitat i orgull.
En un context sovint marcat per la política espanyola, veure com la cultura popular catalana es reivindica en prime time té un pes simbòlic. Jordi Pujol i altres noms històrics, evocats en directe, recorden la continuïtat d’una institució i la força d’un país que no vol perdre la seva memòria.
La Renaixença ha començat amb bon peu, amb un to fresc i directe. En Peyu ha trobat la fórmula per mantenir-se fidel al seu estil i alhora obrir nous camins. Els Catarres, per la seva banda, han deixat clar que no només dominen els escenaris musicals. També poden deixar en evidència més d’un tertulià polític amb els seus coneixements.