Una de les grans peculiaritats de la meteorologia és la condició de variable i inestable; segueix alguns patrons, però sempre ens acaba sorprenent amb esdeveniments inesperats. I el que va passar diumenge passat 6 d'octubre a mitja tarda n'és un. Va ser el climatòleg català Francesc Mauri qui va compartir aquest esdeveniment inèdit a les seves xarxes socials, obtenint la informació de l'Institut Cooperatiu per a la Investigació a l'Atmosfera (CIRA).
La qüestió és que, per primera vegada en la història -o, almenys, des que es tenen registres (mitjans del segle XIX)-, es van produir tres huracans simultanis a l'Atlàntic passat el mes de setembre. I és que, de fet, a prop va estar de passar una cosa semblant fa just una setmana, però finalment es va quedar en dos. La del 2024 està sent una temporada realment peculiar i històrica pel que fa als huracans.
Veníem d'un cap de setmana terrorífic, ja que, per exemple, l'huracà Helena s'havia endut la vida de 52 persones al seu pas pel sud-est dels Estats Units. Aquest finde, com dèiem, doncs, els ciclons Milton, Kirk i Leslie han assotat la Conca de l'Atlàntic, tot i que es preveu que només dos arribin a terra ferma.
Per què es produeixen tants huracans als Estats Units?
Estats Units és un dels països més afectats per huracans a causa de la seva ubicació geogràfica, especialment a les zones costaneres de l'Atlàntic i el Golf de Mèxic. Hi ha diverses raons meteorològiques i oceàniques que expliquen per què aquesta regió és tan propensa a patir aquests fenòmens naturals.
Una de les raons principals és la temperatura càlida de les aigües a l'Atlàntic, particularment durant els mesos d'estiu i tardor. Els huracans es formen quan l'aigua de l'oceà supera els 26°C, cosa que provoca que l'aire humit i calent pugi i generi sistemes de baixa pressió que eventualment es converteixen en tempestes tropicals. Com dèiem, aquestes condicions es donen comunament a l'Atlàntic i al Golf de Mèxic, cosa que fa que aquestes àrees siguin "llavors" per al desenvolupament d'huracans.
A més, els vents alisis i els corrents atmosfèrics tenen un paper clau en la formació i direcció dels huracans. Les tempestes solen formar-se a l'Atlàntic tropical i són empeses cap a l'oest pels vents predominants. Això significa que les costes est i sud dels Estats Units són a la trajectòria directa de molts huracans.
Un altre factor important és el fenomen de La Niña, que pot augmentar l'activitat d'huracans en reduir la quantitat de vents tallants a l'atmosfera. Els vents tallants solen desestabilitzar les tempestes tropicals, per la qual cosa una menor quantitat permet que els huracans es desenvolupin amb més força i freqüència.
Finalment, la geografia de les costes dels Estats Units, especialment les zones baixes com Florida, Texas i Louisiana, facilita que els huracans causin danys significatius, ja que les marorejades ciclòniques poden inundar ràpidament grans àrees.