El pati de l’Espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols respirava estiu i cultura. Entre quadres i silencis, una veu jove va sonar clara i segura. Era la filla de la baronessa, que amb només dinou anys va fer un discurs íntegrament en català. La sala, plena de públic, va respondre amb aplaudiments llargs i complicitat.
L’acte inaugurava l’exposició Sons. Analogies musicals en la pintura, una proposta que convida a escoltar les obres més enllà de mirar-les. La jove va destacar el paper del centre en la projecció cultural de Sant Feliu des del 2012. Amb naturalitat, va reivindicar el català com a llengua pròpia del territori i del projecte.
Un relleu generacional amb accent català
La filla de Tita Cervera ha completat el primer curs d’Economia i Empresa a Barcelona. La seva formació acadèmica es combina amb la implicació en la col·lecció familiar. En el discurs va mostrar agraïment i compromís amb l’Espai Thyssen. La intervenció en català no va ser un gest improvisat, sinó un acte de convicció.
L’exposició inclou quaranta-tres obres d’urgellistes, modernistes i altres artistes catalans. La música acompanya les pintures, establint un diàleg entre so i color. La proposta és, alhora, innovadora i arrelada en la tradició cultural catalana. El públic va gaudir d’una experiència sensorial completa.
La baronessa cedeix el protagonisme a la seva filla
Tita Cervera va escoltar amb emoció cada paraula de la seva filla. “És meravellosa”, va declarar amb orgull, veient com el relleu familiar es consolida. L’estiu l’han passat entre la Costa Blava i Sant Feliu, la seva segona casa. El projecte d’un nou museu a Barcelona, previst per al 2027, segueix avançant.
La imatge de mare i filla juntes reforça el missatge de continuïtat. Però, sobretot, transmet que la cultura catalana és un espai viu i projectat cap al futur. El català hi té un paper central i indiscutible.
El català a Catalunya no és cap provocació
Les xarxes socials, tanmateix, van bullir amb comentaris previsibles. Alguns usuaris van reaccionar amb l’eslògan tronat: “Estamos en España”. Una resposta que demostra la incomoditat d’alguns sectors davant l’evidència. La realitat és clara: a Catalunya, parlar català és normalitat i respecte.
El català no exclou ningú, sinó que enriqueix la diversitat. Qui coneix més llengües és més lliure i té més oportunitats. Convertir el català en motiu de polèmica és ridícul i reaccionari. El discurs de la jove Thyssen va ser un exemple de convivència real.
Respostes als comentaris: orgull i fermesa
“Fantàstica educació”, va escriure una usuària, subratllant el sentit de lloc. Efectivament, parlar en la llengua del territori és educació i coherència. Els qui es queixen obliden que el català és oficial i protegit per la Constitució. Negar-ho és menysprear la riquesa cultural del conjunt de l’Estat.
A les crítiques amb to despectiu cal respondre amb serenor i orgull. La filla de la baronessa demostra que el català és llengua de futur. És cultura, és identitat i és dignitat col·lectiva. Cap soroll a les xarxes podrà tapar aquesta evidència.
Catalunya, país de llengua i cultura pròpies
Cada acte públic on es parla català reforça el seu ús social. A Sant Feliu, el missatge va ser clar i inequívoc. El català és llengua de cultura, d’ensenyament i d’art. És patrimoni que no demana permís per existir, sinó respecte.
El nacionalisme català defensa amb convicció aquest dret. No es tracta només de preservar la llengua, sinó de normalitzar-la en tots els àmbits. I això inclou discursos institucionals, inauguracions culturals i presència internacional. La filla de la baronessa va donar una lliçó involuntària a qui encara no ho entén.
Un futur amb arrels fermes
El museu previst a Barcelona obre expectatives per a la cultura catalana. Serà un espai on l’art i la llengua aniran de la mà. El catalanisme no és tancar-se, sinó obrir-se amb identitat pròpia. És projectar Catalunya al món sense renunciar a la seva essència.
Que alguns s’escandalitzin perquè una jove parla català és simptomàtic. Encara hi ha qui vol invisibilitzar una llengua mil·lenària i viva. Però cada discurs com aquest és una victòria col·lectiva. La cultura i el català caminen junts cap a un futur inevitable.