Aquest 19 de juny de 2025, coincidint amb l'onzè aniversari de la seva proclamació com a rei, Felipe VI va sorprendre en concedir per primera vegada en el seu regnat sis títols nobiliaris. Entre ells, figures destacades de l'esport, la música, l'activisme i la ciència van rebre marquesats. Però alguns observadors s'han centrat en una suposada “discriminació” cap a la comunitat científica. Què hi ha de cert?
Títols, noms i molta controvèrsia
El Rei va nomenar Marquès de Llevant de Mallorca l'extenista Rafael Nadal, en reconeixement a la seva carrera emblemàtica. Altres van rebre distincions semblants:
Luz Casal com a Marquesa de Luz y Paz. Teresa Perales, Marquesa de Perales. Cristina García Rodero, Marquesa del Valle de Alcudia.
Inclòs a la llista, i també mereixedor d'un títol, apareix el bioquímic Carlos López Otín, nomenat Marquès de Castillo de Lerés. Tanmateix, la seva distinció té caràcter vitalici, no hereditari.
És precisament aquesta peculiaritat la que ha donat lloc a crítiques: mentre els títols dels altres guardonats es podran transmetre als seus hereus, el de López Otín no.
Per què vitalici?
La Casa Reial justifica clarament aquest diferencial: Otín va sol·licitar expressament que el seu títol no fos hereditari, explicant que els seus fills “saben bé que el seu lloc al món el trobaran amb la seva feina i el seu esforç diari”. Els mitjans destaquen aquest matís com un gest d'humilitat i coherència personal, no com un senyal de discriminació cap a la ciència.
A més, cal destacar que la remuneració econòmica pels títols és nul·la, i la normativa estableix que només aquells amb caràcter vitalici no s'hereten automàticament.
Reaccions a les xarxes socials
A Twitter i Instagram, seguidors de la ciència i la cultura van aplaudir que un investigador de prestigi com Otín rebés reconeixement nobiliari. També hi va haver crítiques: alguns argumentaven que convertir el títol en no hereditari podia insinuar que la ciència no mereixia continuar en el temps. Tanmateix, analistes assenyalen que aquest reconeixement vitalici reflecteix exactament el contrari: la força del mèrit individual a l'era del coneixement.
El mateix compte oficial del catedràtic va compartir la seva gratitud i va explicar la seva decisió, destacant el valor simbòlic del títol com a estímul per a futures generacions.
Precedents del rei emèrit
Felipe VI va exercir aquesta prerrogativa constitucional sense precedents des del seu ascens el 2014. Fins ara només havia rehabilitat títols històrics, però mai n'havia impulsat de nous. El contrast amb el seu pare és notable: Juan Carlos I va concedir més de 50 títols en quatre dècades.
En atorgar aquestes distincions a personalitats de l'esport, la ciència, la música i l'art, el rei subratlla un missatge: la noblesa moderna està arrelada en l'excel·lència, el servei i el talent.
Una clara discriminació
L'acusació de discriminació queda clara: el títol d'Otín és un reconeixement personal contundent, sense renúncia al mèrit. Ell mateix el va sol·licitar com a vitalici, rebutjant qualsevol vincle hereditari. La resta dels premiats sí que transmetran el seu títol, qüestió que respon a normes legals i sol·licituds individuals, no a la professió de cada guardonat.