El naufragi de la Confederació de Comerç: les acadèmies de barri que van pagar els plats trencats d’una crisi aliena

El naufragi de la Cofederació de Comerç ha fet que el procés s’allargui durant anys i les parts afectades demanen justícia

Quan la històrica Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) va tancar definitivament les portes, l’atenció pública es va centrar en la desaparició d’un gegant empresarial que durant dècades havia representat prop de 90.000 petits i mitjans negocis. No obstant això, lluny dels grans titulars, va començar una situació molt difícil per a desenes de petites acadèmies, centres d’idiomes i escoles de barri de tota Catalunya. Aquests modests centres van passar de ser aliats essencials per impartir cursos formatius a veure’s atrapats en un laberint econòmic.

Per entendre l’arrel d’aquest conflicte de la Confederació de Comerç cal mirar els acords que unien aquestes petites acadèmies amb l’organització empresarial. Amb la finalitat que se’ls assignés la gestió dels cursos de formació —finançats amb fons públics—, s’exigia lliurar per avançat importants sumes de diners en metàl·lic com a «dipòsits de garantia». Aquestes variaven entre el 5% i el 25% del cost del curs. Aquests diners havien de quedar bloquejats en un compte bancari com un aval que se’ls retornaria una vegada superades amb èxit les inspeccions oficials de l’ens públic.

El balanç econòmic del col·lapse

La realitat que va aflorar després de destapar-se la crisi va ser la inviabilitat absoluta de la confederació. L’any 2016 va acabar en concurs de creditors i posterior liquidació. El balanç econòmic final va deixar al descobert un forat patrimonial de 2,6 milions d’euros. Els actius disponibles de l’entitat eren pràcticament inexistents enfront d’un passiu que desbordava la tresoreria.

A mesura que la patronal patia aquest sever d’ofec financer, els indicis de la investigació van apuntar que es van utilitzar sistemàticament els dipòsits de garantia aliens per alimentar el compte corrent general de l’organització i cobrir les seves despeses ordinàries d’emergència.

Els damnificats directes

Aquest desviament de capitals va convertir les escoles locals en els principals creditors de l’entitat. El perjudici directe va recaure sobre un total de 74 centres de formació i 21 professors particulars. La patronal els retenia una suma global que oscil·lava entre els 1,6 i els 1,8 milions d’euros en concepte de fiances no retornades, algunes d’elles corresponents a cursos impartits fins a dotze anys abans.

Darrere d’escoles locals com Educa Formació, Ceforla o els centres System de Cardedeu i Llinars, s’anaven amagant històries d’autònoms i petits empresaris que van veure com s’esfumaven sumes molt elevades. En alguns casos superaven els 108.000 euros per afectat. Per a molts d’aquests petits negocis familiars, perdre liquiditat de tal magnitud va suposar un cop devastador que va obligar al tancament definitiu de diverses acadèmies i a l’acomiadament de les seves plantilles.

Els informes de l’època i la gestió interna

Els informes que en el seu dia va elaborar la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional van assenyalar una presumpta falta de fiscalització en la gestió dels fons. D’acord con les declaracions recollides en aquella fase pels investigadors, el llavors secretari general, Miguel Ángel Fraile, concentrava les decisions econòmiques i ordenava traspassos milionaris —que van arribar a superar els vuit milions d’euros en una dècada— cap a un entramat d’empreses vinculades al seu propi nucli familiar.

Testimonis de l’època van exposar que les despeses corporatives no passaven per controls estrictes de supervisió interna. El departament comptable es limitava a registrar els justificants aportats de manera directa. Després d’una auditoria interna, l’entitat va procedir a l’acomiadament fulminant del secretari general.

Un horitzó judicial obert

Arran d’aquests fets, es va acabar celebrant el corresponent judici oral a l’Audiència Provincial de Barcelona. En aquella instància, la Fiscalia va sol·licitar penes de vuit anys de presó per a l’exsecretari general per presumpta apropiació indeguda o administració deslleial, i de sis anys per a la seva esposa com a cooperadora necessària.

No obstant això, el procés penal encara no ha dit la seva última paraula. Després de dictar-se resolució en l’Audiència de Barcelona, les defenses van presentar un recurs de manera immediata. Actualment, aquesta impugnació es troba pendent de resoldre’s davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Com que no hi ha una sentència ferma i el cas es troba sota la revisió de l’alt tribunal català. Les acadèmies afectades per la Confederació de Comerç resten a la vetlla d’un dictamen definitiu que clogui aquest llarg laberint judicial.