En una recent emissió de 'El programa de Ana Rosa', la veterana periodista Ana Rosa Quintana abordà el tema de la jubilació durant un debat sobre les preocupacions dels joves respecte al seu futur financer. Mentre es discutien els resultats d'una enquesta del CIS que reflectia la inquietud de les noves generacions per la seva retirada, Quintana compartí les seves pròpies reflexions sobre el temps que li queda al capdavant del seu espai a Mediaset.
Durant l'emissió, el programa comptà amb la participació de Javier Díaz-Giménez, economista i professor a l'IESE Business School, per analitzar la importància de comptar amb un pla de pensions complementari al que ofereix l'Estat. El 2025, aproximadament 12 milions de pensionistes han vist incrementades les seves prestacions en un 2,8%, assolint nivells màxims de retribució.

Enmig de la conversa, Quintana comentà amb ironia: "Jo vull que em donin un premi. En comptes d'estar cobrant la jubilació, estic aquí treballant. Hauria d'estar retirada". Aquestes paraules reflecteixen la seva consciència sobre haver assolit l'edat de jubilació i la seva decisió de continuar activa en la seva professió.
Declaracions oficials i reaccions
Eduardo Inda, present a la taula de debat, afegí: "I a primera línia, molt bé", reconeixent la vigència i energia de Quintana en la seva tasca diària. La presentadora, per la seva banda, reflexionà sobre la realitat que afronten les futures generacions: "Haurem d'acostumar-nos a haver de jubilar-nos als 70. Abans et jubilaves als 65, però et mories als 80. La realitat ha canviat".
Aquestes declaracions s'emmarquen en un context socioeconòmic on l'esperança de vida ha augmentat i, amb això, la necessitat de replantejar l'edat de jubilació i els sistemes de pensions. Segons dades recents, Espanya està experimentant un ràpid envelliment de la població, la qual cosa ha generat una profunda bretxa generacional i de classes.
Els joves afronten desafiaments com baixos salaris, alts preus de l'habitatge i escasses ajudes públiques, mentre que els majors, especialment els jubilats, han vist incrementats els seus ingressos i patrimoni. Aquesta dinàmica ha influït en les polítiques públiques, que tendeixen a afavorir la població major.

Importància de gestionar el futur
Díaz-Giménez va insistir en la importància de planificar financerament el futur: "Cadascú ha de calcular la seva esperança de vida i veure la pensió que tindrà del sistema públic. A més dècades que vulgui cobrir d'extra, major quantitat de complement necessitarà". Per exemple, per garantir un complement de 1.000 euros durant 20 anys, seria necessari estalviar 240.000 euros.
Quintana va deixar clara una reflexió sobre el futur: "Ja veurem a quina edat es jubila la gent en aquell moment, el 2044". Aquestes paraules conviden a considerar com les transformacions demogràfiques i econòmiques influiran en les decisions laborals i de retir en les pròximes dècades.
La conversa també abordà la disminució de la natalitat a Espanya. El 2024, nasqueren 320.000 nens, mentre que la generació de 47 anys supera els 700.000 individus, els quals es jubilaran el 2044. Aquesta disparitat demogràfica suggereix que, en 20 anys, cada generació serà més petita, la qual cosa podria alleujar la pressió sobre el sistema de pensions, però també planteja desafiaments en termes de sostenibilitat econòmica i social