L'activista independentista Albert Donaire ha rebut un nou cop de la justícia espanyola, aquest cop procedent del Jutjat de Primera Instància 5 de Girona, que el condemna a pagar 3.000 euros a Moisés A. per, suposadament, haver vulnerat el seu honor. Moisés A. és el marit d'Immaculada Alcolea, agent dels Mossos d'Esquadra i artífex de la persecució judicial que el mosso independentista pateix. A més, Donaire haurà de pagar les costes judicials de la representació processal de la part contrària.
És per això que el sargent ha obert un crowfunding on podràs fer les teves donacions i ajudar-lo a afrontar aquesta situació. Podràs fer-ho a través d'aquest enllaç. Les donacions són voluntàries i poden ser de la quantitat que el donant decideixi. 10, 15, 20, 50 euros... Els imports són d'allò més variats i no hi ha límit. Actualment, en el moment de redacció d'aquesta notícia, els imports superaven els 33.000 euros.
El procediment obert en el Jutjat de Primera Instància 5 de Girona no és l'únic. Donaire té diferents croades contra Inma Alcolea i persones del seu entorn més proper. Tots els procediments que ja han finalitzat han acabat amb victòria del mosso independentista, però són expedients llargs i en els quals l'activista ha d'afrontar importants despeses amb advocats i procuradors. A tot això cal sumar que Alcolea no es cansa d'anar presentant denúncies, moltes d'elles ja repetides, contra Donaire.
Suposada vulneració del dret a l'honor
Abellí, en concret va interposar demanda civil arran d'uns comentaris que considerava que li havien vulnerat el dret a l'honor: Van ser comentaris com 'Sou tan idiotes', 'Moi no et tindrà massa satisfeta', 'Un pobre home del qual es va aprofitar quan se li va morir la dona', 'el vegetal que té com a parella', 'sang d'orxata' i 'pseudo sergent'.
La sentència no és ferma i ja ha estat recorreguda. Considera la jutgessa ponent de la sentència que les frases pronunciades per Donaire no estan emparadas per la llibertat d'expressió perquè es van pronunciar en un context de "discussió política". Considera a més la magistrada que la crítica i la discrepància no és legítima "a través de l'insult" i les considera "ofensives" perquè es refereix a la vida social del denunciant i de la seva dona (Inma Alcolea).
L'argument que els insults en un context de discussió política no poden ser emparats per la llibertat d'expressió demostra que sí que existeix discriminació política a l'hora de dictar sentències per part de la justícia espanyola.