Fermín dona una lliçó als qui no volen aprendre català
Fermín López s'ha convertit en una de les peces més estimades del Barça. El jove migcampista no sempre és titular, però sempre rendeix. La seva intensitat, caràcter i gols importants l'han portat a ser un referent. En una entrevista a RAC1 va obrir el seu cor i va relatar moments clau de la seva vida.
L'esportista va recordar la seva arribada a la Masia, encara sent un nen. Amb només 13 anys, va decidir deixar enrere la seva llar. Va ser un moment d'il·lusió, però també de dolor personal. Segons va confessar, aquell primer dia va ser el pitjor de la seva vida. Es va sentir desbordat per la distància i va plorar molt a la seva habitació.
Deixar casa per complir un somni
Fermín va explicar que la decisió d'unir-se al Barça no va ser immediata. Amb 11 anys la seva família va rebutjar la primera oferta. Consideraven que era massa aviat per a un nen tan petit. Dos anys després, el club va insistir i van presentar la proposta definitiva. Aquesta vegada van dir que sí, conscients que era l'última oportunitat.
El jugador va admetre que adaptar-se va ser molt difícil. Estar lluny dels seus pares i amics el va fer patir. Tanmateix, va trobar consol en altres companys que havien passat pel mateix. Va fer grup amb Xavi Simons i altres nois, i això li va donar forces.
La lliçó de Fermín sobre la llengua catalana
En l'entrevista va destacar un aspecte fonamental de la seva integració. Fermín va revelar que des del primer dia va comprendre la importància del català. Es va adonar que no podia quedar-se al marge. A l'escola no entenia res, així que es va bolcar a aprendre'l.
Aquí va arribar la seva lliçó més important: “Em va costar poc, el vaig aprendre ràpidament i m'agradava practicar-lo. Parlar català em va ajudar a entendre millor la cultura i connectar amb els meus companys”. Aquestes paraules mostren el respecte del jugador per la llengua catalana. Un gest que reflecteix compromís i sensibilitat cap al seu nou entorn.
Un estudiant aplicat i amb metes acadèmiques
Més enllà del futbol, Fermín sempre ha estat bon estudiant. Va arribar a començar la carrera de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport. Tot i que la va deixar per l'exigència esportiva, manté la idea de reprendre-la. Reconeix que tornar a estudiar és un objectiu pendent.
El migcampista va assegurar que, malgrat el cansament després dels entrenaments, mai ha abandonat aquest objectiu. Li fa il·lusió continuar formant-se i tenir una base sòlida per al futur. És un exemple que el futbol i els estudis poden anar de la mà.
La família, sempre present
Fermín també va dedicar paraules emotives a la seva família. Va recordar els orígens humils dels seus pares i el sacrifici que van fer. El seu pare treballa a Correus i la seva mare en una empresa de fruita. Tot i que ara els ajuda, ells el mantenen amb els peus a terra.
🎙️ Fermín López vía @rac1
"Los compañeros que me encontré en La Masia me ayudaron. Todos habían llorado antes. Formamos un grupito con Xavi Simons y otros chicos." https://t.co/dDFkMm1CAi pic.twitter.com/QCrGtdi1u6
— Carpetas Blaugranas (CB) (@carpetasFCB) September 24, 2025
L'esportista va confessar que té un vincle especial amb els seus avis. Va explicar que cada vegada que entra al camp es persigna pensant en la seva àvia. Aquest gest íntim s'ha convertit en un ritual carregat de significat emocional.
Compromís total amb el Barça
El jugador va ser taxatiu quan li van preguntar pel seu futur. Va assegurar que mai va contemplar deixar el club, ni tan sols quan van arribar ofertes. “Sempre he estat del Barça des de petit”, va dir amb rotunditat. Per a ell, vestir de blaugrana és un somni que no vol abandonar.
A més, va deixar clar que manté una gran relació amb Gavi i altres joves. Va desmentir rumors de tensió al vestidor i va defensar la unitat del grup. Fins i tot va confessar que compta amb un coach personal per mantenir l'equilibri mental.
Un exemple dins i fora del camp
Les paraules de Fermín López a RAC1 han deixat empremta. El seu relat mostra la duresa i la bellesa de créixer lluny de casa. Però també la importància de valorar la cultura catalana i fer-la pròpia. El seu respecte per la llengua demostra maduresa i un exemple d'integració.
El migcampista ja és més que un jugador. És un símbol d'esforç, humilitat i compromís, valors que representen el Barça i la Masia.
