Ara ja sí; comença l'espectacle. Aquest divendres 26 de juliol a la nit es durà a terme la tradicional cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics i començarà, de forma oficial, la competició. Si bé és cert que alguns esports ja han celebrat les seves primeres jornades, és a partir del dissabte 27 quan arrenca el veritable show.
I en total seran 384 esportistes espanyols els que batallin per penjar-se del coll la prestigiosa medalla olímpica, només reservada per a uns quants escollits. I una de les primeres candidates a aconseguir-la serà Mireia Benito, una ciclista que demà mateix ja disputa la final de la contrarellotge femenina; també participarà a la cursa de ruta al costat de Mavi García. L'esprint és la seva especialitat i, de fet, és la campiona en aquesta disciplina a Espanya.
Però, més enllà del talent sobre la bici, el perfil de Mireia Benito és interessant per altres factors. El primer, pel seu vessant d''influencer' a les xarxes socials. I el segon, per la curiosa història que la va portar a ser ciclista professional, quan el que realment apassionava a la catalana era el bàsquet.
Mireia Benito, una esportista diferent
La ciclista tarragonina és una persona transparent i oberta, fidel als seus seguidors, que comparteix a les seves xarxes socials pràcticament tot el que fa. Tant a nivell personal com a nivell esportiu. Cuida molt els seus perfils i publica contingut de qualitat.
Però, més enllà d'això, el que destaca del perfil és la seva gran capacitat estudiosa. Mireia Benito ha obtingut el títol de biotecnologia, al qual ha pogut sumar dos màsters: un en biologia molecular i biomedicina i un altre en professorat. I, així i tot, ha pogut combinar aquesta vida universitària amb la professional esportiva; i això té molt de mèrit.
Als seus 27 anys, n'ha passat només set muntada sobre la bicicleta. El seu gran somni era convertir-se en jugadora de bàsquet professional, però el destí la va portar on és ara. Una lesió al genoll ho va canviar tot; així li ho va explicar ella mateixa al MARCA:
"Tenia condropatia rotuliana. És una lesió comuna al bàsquet. No treballava bé els quàdriceps i la musculatura que envoltava el genoll, així que el metge em va dir que el ciclisme em vindria molt bé. Al principi no m'agradava res i sortia rondinant. La meva parella competia en un equip no professional i sortia sovint, així que al final, en veure que anava millorant, m'anava motivant.