Xavi Hernández deixarà la banqueta del Futbol Club Barcelona a final de temporada. Ell mateix ho va anunciar després de la dolorosa derrota del Barça per 3 a 5 contra el Vila-real. El de Terrassa també va assegurar que era una decisió que feia setmanes que ja havia pres. Va criticar, entre altres coses, l'enorme pressió que pateix un entrenador del Barça.
Automàticament van començar a sortir alguns noms per substituir-lo a partir de la temporada 2024/2025. Primer van ser alguns recurrents com el de Jurgen Klopp. Abandonarà el Liverpool a final de temporada, encara que a priori la seva intenció és prendre's dos anys sabàtics. De Zerbi, Thiago Motta o Concienciao també agraden força, especialment el primer. Està fent una gran feina amb el Brighton de la Premier League.
Dies després segueixen apareixent noms i dos serien retorns sonats. El primer és Pep Guardiola i ara apareix el nom de Frank Rijkaard. Així ho assegura el periodista Dávid Sánchez a Radio Marca. Segons Sánchez, Laporta hauria contactat amb Rijkaard tot i que a priori serà difícil que vulgui tornar a seure a una banqueta. En els darrers anys amb prou feines ha entrenat. La seva darrera experiència va ser amb la Selecció d'Aràbia Saudita, càrrec que va deixar fa més de 10 anys.
El neerlandès no hauria tancat la porta del tot, cosa que dóna esperances a Joan Laporta. David Sánchez també assegura que el President culer hauria ofert a Rijkaard la possibilitat que el seu segon entrenador fos Marco Van Basten , una altra llegenda del futbol dels Països Baixos. Curiosament Van Basten també fa 10 anys que no s'entrena.
Una era de contrastos: Frank Rijkaard a la banqueta del Barça
L'etapa de Frank Rijkaard com a entrenador del FC Barcelona és recordada com una de les més emblemàtiques a la història moderna del club. El seu llegat és una barreja d'èxits, de l'inici d'una cosa molt gran però també d'errors que van acabar desembocant en la seva sortida.
Rijkaard va agafar les regnes del Barça el 2003, en un moment en què el club estava ensorrat, amb una sequera de títols i una identitat futbolística en desordre. Joan Laporta hi va confiar i no es va equivocar. Amb la seva arribada, es va respirar un aire de canvi i d'optimisme. La seva filosofia de joc, que prioritzava el control de la pilota i un estil ofensiu, va suposar que el Camp Nou reviscolés.
Allò millor de la seva època va ser innegablement brillant. A la temporada 2004-2005, Rijkaard va portar el Barça a guanyar la Lliga després de sis anys sense assaborir el triomf. La consagració es va repetir la temporada següent, consolidant l'equip com una força dominant a Espanya. Però va ser el 2006 quan Rijkaard i el seu Barça van tocar el cel: van guanyar la UEFA Champions League a París, un triomf que no només va significar la culminació d'una temporada sinó també el reconeixement al ressorgiment del club com a potència europea.
La CHAMPIONS ⭐️ del BARÇA de RONALDINHO
Sota la seva tutela, figures com Ronaldinho van aconseguir ser a dalt de tot, fent gaudir el món amb un futbol enlluernador. Rijkaard també va ser fonamental en la integració de joves promeses del planter, com Lionel Messi, que sota la seva ala va començar a fer els primers passos cap a convertir-se en una llegenda del futbol mundial.
Tot i això, el "mandat" de Rijkaard no va estar exempt de coses dolentes. Després dels dies de glòria, l'equip va experimentar una notable baixada de rendiment. L'última temporada de l'holandès, 2007-2008, va estar marcada per la inconsistència i la falta de títols, cosa que va portar a la sortida. Els crítics assenyalen que Rijkaard no va poder gestionar adequadament el vestidor, i que la seva naturalesa plàcida de vegades es traduïa en una manca de disciplina tàctica i personal que afectava l'equip.
Juan Carlos Unzué, membre de l'staff tècnic del neerlandès al Barça, va ser entrevistat per Jordi Wild. Allà va exposar els motius que segons ell van ser determinants per a la fi del cicle de l'èxit.
¿Por qué terminó tan mal el Barça de Rijkaard y Ronaldinho? - Miembro del staff técnico lo explica
L'estil de joc que inicialment va ser la seva gran fortalesa es va convertir en una vulnerabilitat quan els rivals van aprendre a contrarestar el futbol. Així, el seu llegat és vist com una moneda de dues cares: la genialitat dels primers anys i la decepció de no haver sabut renovar i mantenir aquesta màgia en el temps. Això i el fet que pràcticament no s'hagi entrenat després de deixar el Barça, generen molts dubtes entre l'afició culer.