Alexia Putellas està vivint un dels moments més dolços de la seva carrera. La centrecampista catalana ha concedit una entrevista al Diario AS on repassa la seva trajectòria, el seu renaixement després de la dura lesió que la va allunyar dels terrenys de joc, i el seu paper com a referent del futbol femení espanyol.
Però entre tantes reflexions, hi ha un detall que ha sorprès especialment: el primer sou de la seva carrera futbolística. No va ser de mil euros, ni de cent mil. Van ser 100 euros a l'Espanyol, i els va destinar íntegrament a pagar el peatge de l'autopista que el seu pare utilitzava cada dia per portar-la a entrenar.
Una carrera que va començar amb sacrificis
Mentre avui Alexia lluita pel seu tercer Baló d'Or i porta la samarreta de la selecció espanyola amb autoritat i talent, no sempre va ser així. Els seus inicis van ser humils, com els de moltes nenes que somiaven amb jugar a futbol quan encara no existia una estructura professional digna en el futbol femení.
Ella mateixa explica que va ser la seva mare qui la va inscriure en un equip per evitar que es tirés a terra al pati. “Aquells partits al pati de l'escola eren per a mi com una final de Champions”, recorda amb humor i nostàlgia. D'allà va passar pel CE Sabadell i més tard a l'Espanyol, on va debutar a l'elit.
Va ser en aquell club on va cobrar el seu primer sou: 100 euros. Una quantitat simbòlica, però que reflectia amb claredat la manca d'inversió en el futbol femení en aquells anys. En lloc de gastar-ho en ella mateixa, ho donava al seu pare per compensar la benzina i el peatge del viatge des de Mollet del Vallès fins a la ciutat esportiva.
L'Eurocopa de la seva redempció
En aquesta Eurocopa, Alexia no només està rendint a un nivell excepcional, sinó que ho fa després d'una etapa duríssima. La seva ruptura del lligament encreuat el 2022, just abans del debut en l'anterior torneig continental, va ser un cop devastador. “Em vaig despertar després de la lesió pensant que començava l'Eurocopa”, explica.
El procés de recuperació va ser llarg i dolorós. Aprendre de nou a caminar, després a córrer, suportar un postoperatori infernal... i per sobre de tot, la incertesa de no saber si tornaria a rendir com abans. Alexia reconeix que hi va haver moments en què va necessitar estar sola, amb el dolor a flor de pell.
Ara, recuperada del tot, sent que està “en plenitud” i es nota al camp: és una de les màximes assistents del torneig, genera ocasions, marca gols i lidera. I ho fa amb un somriure: “Em desperto cada dia agraint. Surto al camp i gaudeixo”
De pionera a referent
Si avui moltes nenes somien amb ser futbolistes és gràcies a figures com Alexia. Ella va obrir portes, va trencar sostres i va naturalitzar un camí que ara sembla evident, però que va ser molt costerut. “A cadascuna li toca néixer quan li toca”, diu amb humilitat, sense voler carregar amb el pes de ser una icona.
Però ho és. Com també ho és per a les noves generacions que vénen trepitjant fort: Pina, Vicky, Mariona… “El talent a Espanya sempre hi ha estat. Faltava inversió”
Espanya és campiona del món i podria convertir-se també en campiona d'Europa. Alexia, des del seu paper de líder silenciosa i constant, està una altra vegada al centre de tot. I encara que ara el seu caché és d'estrella mundial, mai oblida que tot va començar amb 100 euros... i un pare que la portava cada dia a entrenar