S'acosta un estiu molt mogut a l'entorn del Pucela. El Real Valladolid és l'equip més en forma de la Lliga Hypermotion i té moltes possibilitats d'ascendir a Primera; actualment està segon, empatat amb el líder. Això, evidentment, implicarà haver de reforçar la seva plantilla per poder batallar per la permanència el curs vinent.
Però ja no és només això, sinó que el propietari del Real Valladolid, Ronaldo Nazario, està per la tasca de vendre el club, igual que va fer amb el Cruzeiro, i no es preveu que la transacció s'allargui gaire. El brasiler va comprar el club el 2018 i ara, sis anys després, tancarà la seva etapa. Amb tot, aquest mateix estiu, l'elenc val·lisoletà haurà de treballar en una bona confecció de plantilla mentre es resol la incògnita de qui serà el proper propietari del club.
Això sí, Ronaldo podria estar plantejant-se, segons alguns informes, fer una última incorporació abans de tancar aquest capítol. L'exfutbolista podria intentar emprendre la cessió de Vitor Roque per a la temporada que ve. Però això s'augura, de primeres, inviable, o, al menys, molt complicat.
Vitor Roque al Real Valladolid, operació complicada
L'opció que l'atacant brasiler pogués recalar com a préstec al Pucela no era tan desgavellada al principi. El Reial Valladolid necessita reforços de nivell si finalment puja a Primera i el Barça estava considerant buscar una cessió a Vitor Roque. A més, Ronaldo Nazario i 'Tigrinho' tenen bona relació.
Tot i això, tot s'ha enfosquit després que el representant del jugador, André Cury, afirmés de forma contundent a RAC1 que l'atacant no sortiria cedit del Barça. O es quedava al Camp Nou o sortia en forma de traspàs, però a manera de préstec, no. I, evidentment, és inassumible que el Reial Valladolid pugui pagar una xifra tan elevada pel fitxatge de Vitor Roque.
Així i tot, els val·lisoletans seguiran pendents per si finalment es calmen les aigües a Can Barça i accepten que l'ex de l'Athletico Paranaense es pugui anar cedit. Els aficionats, quan es van fer ressò del rumor, es van il·lusionar enormement i segueixen mantenint un petit pessic de fantasia en què això es produeixi. Tot encaixava a la perfecció, fins que André Cury va fer miques les seves esperances.