L'esport, acostuma a dir-se, és un món injust en què, moltes vegades, el destí s'alinea amb el dimoni per repartir malastrugances immerescudes. Tot i això, altres vegades, encara que no tantes, els impossibles es converteixen en realitats i la sort somriu a qui mereix ser somrigut. I Jessica Vall s'ho mereix; vaja si s'ho mereix.
La nedadora del Sant Andreu es va submergir a la seva particular muntanya russa d'emocions el 22 de juny a la piscina de Son Hugo. Va ser la més ràpida a la prova de 200 metres de braça, la seva gran especialitat, de l'Open de Mallorca de 2024. I, durant, uns segons, ho va celebrar; com no ho anava a fer, acabava d'aconseguir una medalla d'or.
Però això no era l'única cosa que hi havia en joc. Jesica Vall tenia al cap la classificació per als Jocs Olímpics. Per aconseguir-ho, necessitava una marca de 2:23.91. Va aixecar la mirada i va sentir com si algú li hagués vessat una gerra d'aigua freda que la va fer ofegar-se a la piscina on ja estava submergida.
A les pantalles va poder presenciar el seu temps: 2:23.93. És a dir, s'havia quedat a només dues centèsimes de classificar-se per als seus tercers Jocs Olímpics consecutius. I, de sobte, la gresca es va tornar en un plor inconsolable que ni la medalla d'or que lluiria al pit podria dissipar.
I va arribar el miracle
A Jessica Vall no li va quedar cap altra que assimilar que, aquesta vegada, no aconseguiria el seu gran objectiu personal. Al cap i a la fi, així és l'esport i la vida: de vegades sí, de vegades no. "En aquell moment vaig pensar que no m'ho podia creure. No havia fet la mínima. Al principi sents tristesa de saber que no és el moment, que la sort no ha estat de part teva, encara que l'esport de per si no és just. Vaig estar dos dies una mica descol·locada, assimilant les emocions", va confessar a l'Agència EFE.
Però, unes setmanes després, quan ja semblava haver superat aquesta petita gran ensopegada, va sorgir el miracle. Va ser com mirar el cel a la foscor de la nit i presenciar, sense esperar-ho, el pas despreocupat d'una estrella fugaç. Tot i que l'estrella fugaç de Jessica Vall va aparèixer en forma de trucada telefònica.
I, després de prémer el botó verd al seu smartphone, va rebre la gran notícia: havia rebut una invitació oficial per mínima B per part de World Aquatics per participar als Jocs Olímpics. I aquí, tot just aquí, l'esport es va convertir en un món just. I, de nou, la gresca absoluta.
Així doncs, Jessica Vall formarà part del combinat nacional olímpic espanyol que serà a París. Serà una de les 19 persones que representin Espanya a la disciplina de natació dels Jocs Olímpics del 2024. Ho farà juntament amb tres de les seves companyes de club, el Sant Andreu: Àfrica Zamorano, Emma Carrasco i Ainhoa Campabadal.
Als seus 35 anys, doncs, estarà als seus tercers Jocs Olímpics, després d'haver estat prèviament a Rio de Janeiro 2016 i Tòquio 2020 (celebrat el 2021 per la pandèmia). Això sí, té molt clar quines són les seves metes: "La medalla és impossible. Accedir a una final seria un somni. Millorar la meva marca, un objectiu real. Vist el que s'ha vist, aquest any qualsevol cosa pot passar”. Això li va reconèixer al Diario Sport. En les seves anteriors participacions, va haver de conformar-se, per no fer-ho, d'arribar a les semifinals.