Hi ha moments en el futbol que no requereixen paraules. Ni declaracions públiques, ni rodes de premsa incendiàries. De vegades, n'hi ha prou amb un petit gest, gairebé imperceptible, per resumir el que una carrera està travessant. Al vestidor d'un dels clubs més grans d'Europa, aquest tipus de moment acaba de produir-se, i ha deixat empremta entre aquells que ho van presenciar.
Durant mesos, el jugador en qüestió ha guardat silenci. Sense polèmiques, sense sortides de to. Ha entrenat, ha esperat la seva oportunitat, ha seguit el guió. Però la paciència també té el seu límit, i en els últims dies, aquest límit sembla haver-se assolit.
Una situació cada cop més insostenible
El protagonisme d'aquest futbolista ha anat diluint-se amb el pas de les jornades. Les lesions no han ajudat, però tampoc ho ha fet la falta de confiança del nou cos tècnic. Malgrat el seu nom, el seu dorsal i la seva història al club, avui és un dels menys utilitzats per l'entrenador. En minuts, en rellevància, i també en consideració dins de la rotació.
El seu entorn fa setmanes que manifesta malestar, encara que amb discreció. El mateix pare del jugador ha transmès a la directiva la seva decepció pel paper residual que ha assumit aquesta temporada. I els números no menteixen: el jove davanter amb prou feines ha disputat 187 minuts en el que va de curs, repartits en només vuit partits oficials. En molts altres, ni tan sols ha sortit de la banqueta. En altres tants, directament ha estat descartat.
Més enllà de les paraules: el gest que ho resumeix tot
No obstant això, no ha estat una entrevista ni una queixa formal el que ha posat el focus sobre el seu cas. Ha estat una cosa més subtil, però molt més potent. Un moment després de l'entrenament, en la intimitat del vestidor, que diversos companys van interpretar com el punt d'inflexió.
Aquell dia, el jugador es va acostar al tècnic amb tranquil·litat, com tantes vegades abans. Però aquesta vegada, en retirar-se, va deixar caure una tovallola sobre el banc amb un sospir que deia més que qualsevol frase. Després, mentre es posava la dessuadora, va mirar de reüll a la zona on s'ubiquen els noms fixos de l'onze titular... i simplement va abaixar la mirada. No hi va haver retrets, només resignació.
Va ser un gest, res més. Però ho van entendre tots. El club, el cos tècnic i el vestidor.
El protagonista: Ansu Fati i un futur que s'allunya del Camp Nou
El nom darrere d'aquest silenci que parla és Ansu Fati, antic ídol emergent del Barça, hereu del dorsal '10' i símbol de La Masia. Amb només 22 anys, la seva carrera ha estat marcada per una precoç explosió i una successió de lesions que van frenar el que semblava imparable. Avui, el club busca una sortida per a ell a l'estiu, tal com ja ho va intentar al gener, però va ser el mateix Ansu qui va rebutjar aleshores més de quatre ofertes.
Però ara alguna cosa ha canviat. I pot ser que aquest simple gest —una tovallola, una mirada, un sospir— hagi estat el veritable punt final a la seva etapa al FC Barcelona.