L'empat 3-3 entre el FC Barcelona i l'Inter de Milà a l'Estadi Olímpic Lluís Companys va deixar una eliminatòria de Champions League 2025 oberta i emocionant. Més enllà dels gols i la polèmica arbitral, el partit va evidenciar diverses claus tàctiques i emocionals que marcaran el futur d'aquesta semifinal.
El Barcelona va mostrar una resiliència que ja és marca de la casa aquesta temporada, mentre l'Inter va demostrar que la seva eficàcia ofensiva continua sent la seva millor arma. Però a Montjuïc, hi va haver molt més que gols.
Un inici fulgurant que va posar a prova el Barça
El partit no va poder començar pitjor per als blaugranes. Marcus Thuram va aprofitar un error defensiu i va marcar al cap de 30 segons, el gol més ràpid en una semifinal de Champions League en els últims 20 anys.
L'Inter no va frenar la seva empenta i, al minut 21, Denzel Dumfries va ampliar l'avantatge després d'un contraatac letal. El Barça es trobava amb un 0-2 en contra abans de la primera mitja hora. La situació semblava crítica. No obstant això, el que va venir després va ser una de les majors demostracions de caràcter de l'equip aquesta temporada.
Malgrat el cop anímic, el Barça no va perdre la compostura. La resposta va ser immediata i liderada pels seus joves talents. Lamine Yamal va escurçar distàncies amb un gol de gran qualitat, reafirmant el seu paper d'estrella emergent. Poc després, Ferran Torres va culminar una excel·lent jugada col·lectiva per empatar el partit abans del descans. El 2-2 reflectia la capacitat de l'equip per mantenir el cap fred i no renunciar al seu estil.
Raphinha i Lewandowski: veterans al rescat
A la segona meitat, l'Inter va tornar a avançar-se amb un altre gol de Dumfries, capitalitzant novament els errors defensius blaugranes. Però el Barcelona no es va desmuntar. Raphinha, una de les figures més actives al front ofensiu, va anotar el 3-3 després d'un xut que va rebotar al travesser i el porter Yann Sommer.
El brasiler no només va marcar, sinó que també va assistir en el segon gol i va crear múltiples situacions de perill. Amb aquesta actuació, Raphinha va assolir 20 participacions en gols en aquesta edició de la Champions, superant el rècord de Lionel Messi en la temporada 2011-12.
Vulnerabilitat defensiva: el gran desafiament
La gran preocupació per a Hansi Flick va ser, sens dubte, el rendiment defensiu. La lesió de Jules Koundé al minut 40 va obligar a reestructurar la defensa. Sense la seva presència, les debilitats en les jugades a pilota parada i en les transicions van ser encara més evidents. Eric García i Christensen hauran de fer un pas endavant a la tornada.
Tot i que el marcador va ser igualat, el domini territorial i el control de la pilota van ser majoritàriament blaugranes. El Barcelona va tenir un 68% de possessió i va completar 624 passades davant les 288 de l'Inter. La pressió després de pèrdua va funcionar bé, especialment a la segona meitat, on l'Inter amb prou feines va poder sortir del seu camp excepte en accions molt puntuals.
Mentalitat guanyadora: la clau que explica la remuntada
L'aspecte psicològic va ser potser el més destacat. Malgrat el 0-2 al minut 21 i la pressió d'una semifinal europea, l'equip va mantenir la calma i el focus. Al terme del partit, Raphinha va explicar a Movistar què va passar per les seves ments després del segon gol de l'Inter:
"Res, mantenir la calma. Centrar-nos en el joc i anar pel partit."
Aquestes paraules reflecteixen l'esperit competitiu que ha caracteritzat el Barça durant tota la temporada. Més enllà dels errors defensius i les adversitats, l'equip confia en la seva capacitat per superar qualsevol obstacle.
L'empat 3-3 a Montjuïc va ser molt més que un resultat. Va mostrar un Barça capaç de dominar un dels equips més sòlids d'Europa, de reaccionar davant l'adversitat i de continuar creixent en caràcter i mentalitat. Amb la lliçó apresa, l'equip viatjarà a Milà amb un objectiu clar: corregir errors enrere i repetir la valentia mostrada a l'anada.