Paulo Pezzolano

Quan l'entrenador del Valladolid va jugar al Mallorca: El cromo que ho demostra

Paulo Pezzolano és uruguaià i va jugar una temporada a la Lliga espanyola

Els amants del futbol, les enciclopèdies esportives amb potes, segur que se'n recorden. Va ser només un any, però l'actual entrenador del Real Valladolid, Paulo Pezzolano , va jugar a Primera Divisió. En concret, va vestir la samarreta del Reial Mallorca i ho va fer durant la temporada 2009-2010, cedit del Liverpool d'Uruguai.

Els amants dels cromos ho saben. Apareix Pezzolano vestit amb la samarreta del Reial Mallorca a Son Moix, on jugava a la posició de centrecampista, sota les ordres del llavors entrenador, exercia com a centrecampista, Gregorio Manzano. L'enorme competència dins de l'equip balear va fer que el tècnic només l'utilitzés en 12 partits de Lliga.

Durant els 12 partits, no va marcar ni tampoc va assistir-hi. Igualment, tampoc no va veure cap targeta groga ni tampoc targeta vermella. Pot jugar a totes les posicions del centre del camp, però va arribar a l'illa per ajudar a marcar gols. Queda clar que no ho va aconseguir.

"Vaig ser golejador del Torneig de Clausura uruguaià la temporada passada amb 14 gols en 15 partits i ara en fa 19. Estic molt content (de venir al Mallorca) perquè esperava això des de fa ja diversos dies i per sort es va donar. He estat jugant fins a la setmana passada la Copa Sud-americana a l'Uruguai, estic en rodatge, per jugar", va dir dies abans conèixer-se la cessió. Finalment, el Mallorca no va executar l'opció de compra, que estava valorada en 1 milió d'euros.

L'uruguaià també ha explicat que tenia "altres oportunitats en altres equips europeus", però ha explicat que li havia fet decantar-se pel Mallorca: "Aquí tinc la meva família als meus pares, germans, tots viuen aquí. L'adaptació serà ràpida en allò familiar, i el que em preocupa és l'adaptació futbolística".

No va ser l'únic que va arribar a aquell Reial Mallorca. Va acompanyar altres arribades com Rubén González, que va arribar procedent del Real Celta, a Julio Álvarez que va arribar procedent de la UD Almeria, al portuguès Bruno China (procedent del Lixoes), Borja Valero (Reial Madrid) i el brasiler Felipe Mattioni (que va arribar del Milan). El club també es fixava en Ruben Micael, però finalment el portuguès es va incorporar a la disciplina del Porto FC.

Al capítol de les baixes, Óscar Trejo, Juan Miguel Callejón, Emilio Nsué i José Manuel Jurado, que va tornar a l'Atlètic de Madrid, van ser alguns dels que van abandonar Son Moix i van tornar de cessió al seu equip o van ser traspassats a clubs que van pagar el seu traspàs.

Trajectòria com a jugador

Va començar la seva carrera al seu Uruguai natal, al CA Rentistas, on va defensar els colors entre 2001-2005. Durant l'any 2006 va estar cedit a l'Atlètic Paranaense, de la lliga del Brasil. El 2006 també va jugar al Defensor Sporting Club d'Uruguai, el 2007 a CA Peñarol, per després fitxar pel Liverpool d'Uruguai el 2008, on va tenir contracte fins al 2011. A continuació, va tenir una efímera experiència a la Lliga xinesa, vestint la samarreta del Hangzhou Greentown a la 2011/2012. No es va adaptar al futbol oriental i va tornar al futbol llatí, de la mà del Necaxa Mexicà (temporada 2012). Entre el 2012 i el 2016 va tornar al Liverpool d'Uruguai i va penjar les botes com a jugador el mateix any 2016 al CA Torque.

Trajectòria com a entrenador

Una temporada després, el 2017, Pezzolano ja s'entrenava l'equip amb què va retirar, el CA Torque. Va dirigir la banqueta també del Liverpool. Del CF Pachuca. Del Cruzeiro de la lliga brasilera per acabar al Reial Valladolid, on ha fet una excel·lent temporada i ha aconseguit el desitjat ascens juntament amb el Leganés. Els pucelans han quedat segons i pugen a Primera per la via ràpida. Eibar, RCD Espanyol, Sporting de Gijón i Real Oviedo estan disputant el play-off i només pujarà un dels quatre.

Temporada del Real Valladolid

El Reial Valladolid ha fet una gran temporada i ha acabat la 42a jornada a la segona posició. L'equip ha aconseguit 21 victòries, 9 empats i 12 derrotes. 51 gols a favor i només 36 en contra. Un bagatge que, sens dubte, ha contribuït al'ascens per la via ràpida, sense haver de disputar la mort sobtada del play-off.