El mercat de fitxatges encara no ha començat, però als despatxos del FC Barcelona ja es respira moviment. Amb el futur de diversos jugadors a l'aire, la direcció esportiva busca reforços que equilibrin talent, preu i projecció. I en aquesta equació ha tornat a aparèixer un vell conegut.
Durant mesos, la prioritat del club ha estat trobar un extrem esquerre que aporti desequilibri i verticalitat. La falta de profunditat per banda esquerra ha penalitzat l'equip en els moments clau. S'han considerat noms de primer nivell, però les limitacions econòmiques han forçat a mirar altres opcions.
Preus impossibles i alternatives més realistes
El Barça va sondejar jugadors com Rafael Leao o Luis Díaz, però les seves fitxes i clàusules, per sobre dels 80 o fins i tot 100 milions d'euros, van fer que la direcció esportiva es fes enrere. Amb el fair play financer encara condicionant cada decisió, no es poden repetir errors del passat.

Aquí és on apareix de nou el nom d'un jugador que semblava oblidat després de renovar amb el seu club, però la seva situació contractual ofereix una finestra d'oportunitat interessant. La seva clàusula és notable, però molt per sota d'altres extrems del mercat europeu. I això el converteix en un objectiu de nou abast.
Un perfil que encaixa amb el nou Barça
El jugador en qüestió és ràpid, tècnic, compromès en defensa i amb experiència en partits de màxima exigència. Als seus 22 anys és campió de l'Eurocopa i ha demostrat maduresa tàctica. La seva progressió ha estat constant, i cada temporada millora els seus registres. És el que busca Flick per al seu model ofensiu.

A més, s'adapta perfectament a l'estil del Barça: dribla en curt, assisteix amb precisió i no s'amaga en els moments clau. Un perfil que recorda als extrems clàssics del Camp Nou, però amb la frescor i potència del futbol modern. Tot això amb una edat que garanteix marge de creixement.
El suport silenciós d'una estrella emergent
Un dels factors que més pesa en aquesta operació és l'impacte emocional dins del vestidor. I en concret, sobre una figura que representa el present i el futur del Barça: Lamine Yamal. El jove extrem, de només 17 anys, manté una relació molt estreta amb aquest jugador des de la seva etapa compartida a la selecció espanyola.
Fonts del club asseguren que Lamine ja ha manifestat el seu entusiasme davant la possibilitat de compartir vestidor amb el seu amic. Considera que podrien formar una dupla letal per bandes oposades i creu que el seu fitxatge elevaria el nivell competitiu de l'equip. Una opinió que no ha passat desapercebuda per a Deco.
Una oportunitat que no durarà molt
La clàusula d'aquest futbolista és clara: 60 milions d'euros. Una xifra elevada, però molt per sota dels extrems top del mercat. I si el Barça aconsegueix tancar alguna venda important —Araujo, Koundé o fins i tot Ansu Fati—, el marge financer per afrontar aquest fitxatge seria real i concret.
A més, les relacions amb l'entorn del jugador no s'han trencat mai del tot. Encara que l'Athletic va aconseguir renovar-lo l'estiu passat, al club blaugrana saben que aquesta renovació va ser més una protecció que un tancament definitiu. La porta, en realitat, mai no s'ha tancat.
El nom que ho canvia tot: Nico Williams
Sí, el jugador que ha tornat amb força a l'agenda del Barça és Nico Williams. La seva gran temporada amb l'Athletic Club, la seva compenetració amb Lamine Yamal i la seva clàusula accessible el col·loquen en la pole position dels reforços ofensius. Aquesta vegada, més que mai, l'interès és real.
I amb un Lamine decidit a empènyer des de dins, el Barça podria estar més a prop que mai de formar una banda ofensiva que faci història. La decisió es prendrà aquest estiu. Però si el club blaugrana aconsegueix fer espai… Nico Williams podria vestir de blaugrana. I Lamine, literalment, es frega les mans.