No ha estat, sens dubte, un estiu gens senzill per al RCD Espanyol. Els periquitos han hagut de lamentar la marxa de diversos dels seus jugadors importants del curs passat, com Martin Braithwaite i Nico Melamed. Al seu lloc han arribat futbolistes que, almenys de primeres, no semblen estar al mateix nivell que els seus predecessors.
En termes generals, doncs, es pot considerar l'afició blanc-i-blava com a decebuda amb la planificació i la gestió esportiva dels seus directius. No han fet més que arribar futbolistes en qualitat de cedit que tampoc brinden una especial il·lusió a l'afició. Però, això sí, malgrat tots els mals, no hi ha d'haver cap queixa que Fran Garagarza hagi pogut, almenys de moment, mantenir Joan García, el futur del qual semblava allunyat de Cornellà.
L'arquer de Sallent del Llobregat va disputar un últim tram de temporada esplèndid, en què va ajudar notablement l'Espanyol en la batalla per l'ascens. Va aconseguir mantenir la seva porteria a zero en vuit dels 18 partits en què va participar. Havia estat el suplent en les primeres 28 jornades, però una lesió de Fernando Pacheco cap al mes de març li va permetre aconseguir la titularitat.
Les seves prestacions van ser tan ressenyables que molts equips de gran entitat s'hi van fixar i van preguntar a l'Espanyol pel seu preu; entre ells, Reial Madrid, Tottenham i Arsenal. Els periquitos en tot moment s'han remès a la seva clàusula, que, fins ara, era de 25 milions, encara que a partir d'ara puja als 30 'quilos'; una clàusula del seu contracte establia que així passaria el 15 d'agost. I, si en algun moment Luis de la Fuente li truca per entrar en una convocatòria de la selecció espanyola, pujarà als 35.
Joan García, ídol de l'afició
Ja són 29 els duels que ha disputat el jove porter de 23 anys amb el primer equip de l'Espanyol. Tan bé li han anat les coses que ja s'ha establert com el titular irremeiable per sobre d'un veterà com Fernando Pacheco. I així passarà aquest mateix curs, si finalment segueix vestint de blanc-i-blau.
Joan García fins i tot va ser convocat per Santi Dénia per representar Espanya als Jocs Olímpics, encara que va ser el suplent d'Arnau Tenas durant tot el transcurs del campionat. Això sí, la medalla d'or no se la treu ningú.
Així, doncs, en cas d'una sortida de l'arquer català de Cornellà, els periquitos s'embutxacarien cinc milions d'euros dels quals s'haguessin embutxacat si hagués sortit abans.