"El migcentre defensiu en una posició on cal fer una incorporació", va revelar, ferm, el president culer, Joan Laporta, en una entrevista a Barça One el 5 de juny. Aquesta era precisament una frase que havia estat proclamant Xavi Hernández al llarg de tota la temporada anterior. I és que és una realitat que el Barça, amb l'estil de joc que implementava l'egarenc, havia patit massa amb l'absència d'un '5' de garanties.
I, per això, es va començar a contemplar l'arribada de diversos possibles jugadors que inevitablement pujarien el nivell d'aquesta zona del camp ubicada entre els centrals i els pivots. A prop va estar de signar Guido Rodríguez, encara que els favorits de la cúpula directiva culer eren Joshua Kimmich i Martin Zubimendi. Cap de les opcions no va ser definitiva, passaven les setmanes i al final, com si fos cert allò que el temps ho remeia tot, l'assumpte s'ha solucionat gairebé per art de màgia.
A la doctrina de Hansi Flick aquest perfil de migcampistes de tall tan defensiva no són tan rotundament necessaris. El tècnic teutó refusa del jugador '5' i prefereix afegir un mitjapunta a la medul·lar. Evidentment, entre els dos pivots n'hi ha d'haver algun que tingui més destresa en les tasques defensives i en l'ajuda als centrals, però sembla que aquest rol l'han sabut exercir a la perfecció els jugadors de la pedrera.
Marc Casadó i Marc Bernal van ser titulars a la jornada inaugural, quan el Barça va visitar un escenari tan complex com Mestalla. I els dos xavals van rendir a la perfecció, com si no fos la primera titularitat en partit oficial amb el primer equip. Van estar més que notables en les feines que els havia encomanat Hansi Flick i l'alemany va acabar molt més que satisfet. Tant que, de fet, la seva presència ja li és més que suficient i pretén comptar amb ells amb força regularitat.
Els esforços del Barça
Així doncs, amb la posició de migcampista defensiu descartada com a objectiu de mercat, la prioritat de Deco resideix ara a reforçar dues posicions més molt més delicades. La primera és la de l'extrem esquerre. Són diversos també els noms que han sonat, tot i que sembla que el que més a prop està ara de fitxar pel Barça és Federico Chiesa.
Al vessant més fantasiós hi ha Rafael Leao, una operació molt més complicada que rondaria els 90 milions d'euros. Tot apunta, doncs, que serà l'italià l'escollit per la direcció esportiva culer, ja que el preu no supera els 15 'quilos'.
La segona necessitat del Barça és la de brindar a Jules Koundé competència per al lateral dret. Marc Pubill i Joao Cancelo, en aquests moments, són els dos jugadors que han sonat amb més força. Tot i que en aquest cas, a diferència de l'extrem esquerre, cap de les opcions no està en un punt avançat i encara podria adquirir un altre rumb.