Eduard Fernández (61 anys) trenca el seu silenci sobre la seva jubilació
És l'actor del moment a Catalunya i Espanya i pot fer gala d'una trajectòria construïda com una cursa de fons, amb dècades de feina darrere la càmera i sobre els escenaris. L'any passat, però, el seu doblet a 'El 47' i 'Marco' el va catapultar fins a un cim a l'abast de pocs.
És per tot això que Eduard Fernández ha rebut aquest dissabte el Premi Nacional de Cinematografia del Ministeri de Cultura en un acte durant el Festival de Sant Sebastià, certamen pel qual han passat gran part dels seus projectes. En una entrevista amb l'ACN, reconeix que no pensa a jubilar-se perquè troba en la interpretació un espai segur. "Quan no estic fent pel·lícules no sé què fer, m'agrada rodar", assevera.
En declaracions a l'Agència abans de rebre el guardó, Eduard Fernández reconeix que els anys li han permès ser "més selectiu", tenir "menys expectatives" i ser més "honest" a l'hora d'interpretar. "També, potser, em canso una mica més quan estic en un projecte que no em sembla tan bo", afegeix.
Amb tot, se sent afortunat d'haver pogut fer-se un lloc en un sector "complicat" i competitiu, que deixa fora "grans professionals". "T'ha de tocar la loteria, però no pots deixar, humilment, de perseguir-ho en cap moment", reflexiona. En aquest sentit, recomana a les noves generacions que aspiren a ser actors que "no deixin d'intentar trobar el seu espai" si "senten el cuquet".
Molts no ho recordaran però Eduard Fernández va aparèixer al primer culebrot de TV3. El mític 'Poblenou'. Treballava amb un dels protagonistes de la sèrie, Marc, interpretat per Roger Pera.
Reptes de futur
L'any passat, en un dels moments més dolços de la seva carrera, l'actor va debutar en la direcció, amb el curtmetratge 'El otro', on veladament parlava de les seves addiccions, especialment a l'alcohol i la cocaïna. Era un dels reptes professionals que sentia que tenia per davant, al qual ara afegeix escriure un guió. "Si algun dia puc fer-ho, tornaré a dirigir", avança a l'ACN.
Posar-se a escriure li ha permès constatar la dificultat de la tasca dels guionistes, els professionals "més importants" del sector cinematogràfic. "Si tens un bon guió, tens la major part de la feina feta en una pel·lícula", opina.
Ara, a més, li agradaria protagonitzar una pel·lícula d'amor, un paper que sent que encara no ha explotat, mentre es manté obert a qualsevol oportunitat que li arribi i que no s'ha "ni imaginat".
