CAS DGAIA: Quatre diputats presumptament implicats en l’escàndol
La DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) viu, des de fa mesos, sota l’ombra d’un presumpte entramat de pagaments irregulars i decisions administratives controvertides
L’inici de la comissió d’investigació al Parlament pretenia precisament ordenar els fets, delimitar responsabilitats i escoltar els compareixents clau per aclarir el que ha passat
La investigació d’Octuvre
El portal Octuvre, dirigit per Albano Dante Fachin i Marta Sibina, assegura haver dut a terme una investigació a fons per identificar peces clau del trencaclosques. En el seu darrer vídeo —del qual disposem de la transcripció— exposen que en la sessió constitutiva de la comissió es va debatre i votar la llista de compareixents, destacant diverses persones relacionades amb la gestió de prestacions i amb àrees on s’haurien detectat irregularitats
Segons aquesta transcripció, propostes de compareixença crucials no van prosperar en no superar la votació de la majoria parlamentària, fet que ha encès les alarmes del mitjà d’investigació i d’una part de l’opinió pública
🔴🔴🔴🔴 NOU VÍDEO
▶️Quatre diputats tapant la corrupció de la DGAIA?
Aquesta setmana ha començat la comissió d'investigació de la DGAIA al Parlament.
La cosa ha començat malament: hem descobert una cosa que ha de saber tothom. pic.twitter.com/V9x2aYMHZj
— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) November 7, 2025
El paper de quatre diputats: assenyalaments i dubtes
En aquest context, quatre diputats de diferents grups apareixen esmentats en el material difós per Octuvre pel seu vot contrari a algunes de les compareixences sol·licitades.
Convé subratllar-ho. De moment, no es tracta d’acusacions penals ni de fets provats, sinó d’assenyalaments polítics derivats de decisions concretes dins la mateixa comissió. La tesi que es planteja és que aquests vetos haurien impedit escoltar perfils que, per als investigadors i per a alguns grups, serien essencials per comprendre la cadena de decisions a la DGAIA.
El que està en joc per al Parlament i per a la ciutadania
Més enllà dels noms propis, el nucli del problema és institucional. Si la comissió d’investigació selecciona un llistat de compareixents massa restrictiu, corre el risc de convertir-se en un tràmit sense capacitat real d’aclariment.
Si, per contra, s’amplia el focus i es convoca qui pugui aportar informació de primera mà, el Parlament enviarà un missatge clar: Catalunya no tolera zones grises en la gestió pública, i menys encara en un àmbit tan delicat
Què pot passar ara
El reglament permet ajustar la llista de compareixences. Si els grups ho consideren, podrien reconsiderar vots i ampliar el ventall de persones cridades a declarar
Aportació de proves: la comissió pot requerir documentació, expedients i comunicacions internes que ajudin a verificar o desmentir els extrems assenyalats per Octuvre.
Calendari clar. Cal fixar un pla de treball amb sessions temàtiques (contractació, supervisió, gestió d’incidències, protocols) ajudaria a mantenir el focus i evitar dilacions.
