La passió secreta de la família Farelo amb Bad Gyal al capdavant
Hi ha sagues artístiques que funcionen com un imant i els Farelo estan en aquesta lliga indiscutible. El cognom se sent en concerts, platós i festivals, i sempre apareix acompanyat d'una estètica reconeixible. Falta, però, una peça íntima que expliqui com mantenen el vincle quan cadascú corre al seu ritme.
La resposta no va arribar en un comunicat ni en una estrena, sinó en una entrevista ràpida amb gust de backstage amb EVA. Entre rialles, presses i micròfons de pas, una de les germanes va deixar una frase breu i definitiva. Aquella confessió, senzilla i quotidiana, ajuda a entendre per què el clan segueix funcionant com una banda afinada.
Un 'flechazo' musical que va començar amb Alba i va encomanar les bessones
Bad Gyal va obrir camí amb hits urbans que la van catapultar de Vilassar de Mar a escenaris internacionals. La seva barreja de dancehall i pop digital va convertir balls, estilisme i autotune en marca global amb segell propi. Entre gires i col·laboracions, va consolidar un univers creatiu que va influir a casa molt abans de qualsevol algoritme.
El relleu el va agafar Irma amb el seu projecte Mushka, que va créixer entre plataformes, sales i visites a acadèmies televisives. El seu flow en català, proper i magnètic, la va apropar a un públic que buscava identitat sense renunciar al ritme. Vers a vers, va anar fixant un espai propi a l'escena i confirmant que el talent venia en sèrie.
Greta, l'altra meitat de les bessones, va fer un pas endavant amb el seu debut Codo con Codo i una sensibilitat diferent. Les seves cançons recorren emocions de proximitat i se sostenen en una producció que potencia l'essencial. Concert rere concert, ha anat trenant una trajectòria breu però ferma, aliena a comparacions domèstiques.
La passió compartida fora de la música
La clau va sortir de la boca de Greta durant un qüestionari ping-pong al Festival•B de Barcelona. Pregunta directa sobre el motiu d'unió familiar i resposta sense embuts ni maquillatge innecessari. “Ens agrada a tots menjar bé”, va deixar anar, com qui no vol subratllar que el ritual és sagrat. Va afegir que el seu plat preferit és la sopa.
Aquesta línia connecta amb una altra conversa compartida entre les bessones a “La Turra”, on van explorar el seu vincle mirall. Allà ja va quedar clar que la família opera a contrarellotge, però sempre reserva un marge per veure's. L'agenda prem, la música mana, i així i tot troben temps per seure al voltant d'una taula.
No parlen d'un festí improvisat qualsevol, sinó d'escollir llocs que garanteixin producte i afecte. El pla sembla senzill, tot i que amaga una disciplina afectiva que val més que qualsevol llista d'èxits. Quan coincideixen tots, la trobada es viu com un backstage domèstic on la sobretaula és el bis obligatori.
[tiktok]@someva__,7559302254654803222[/tiktok]
Qui empeny l'ànim sol ser Alba, acostumada a liderar sense imposar-se i a quadrar agendes impossibles. El seu perfil més mediàtic transforma aquestes trobades en un petit esdeveniment que transcendeix el familiar. No falten les picades d'ullet a locals de Barcelona on se senten com a casa i saben que el tracte és honest.
El Bar Bocata s'ha convertit en parada recurrent, amb celebracions que acaben entre espelmes i brindis discrets. No és l'únic lloc, però funciona com a símbol d'un costum que ja sembla ritual. Menjar bé, conversar llarg i tornar a començar, mentre cada projecte corre en paral·lel sense col·lidir.
