Avui dia ens trobem amb exemples de catalanofòbia en qualsevol lloc i cada vegada està més normalitzada. No ens n’adonem, però cada dia guanya més terreny i tot allò que desprèn notes catalanes es pot desprestigiar i es pot convertir en motiu de burla.
La xurreria Pecados (empresa catalana amb seu a Sant Cugat) s’excusarà darrere del seu to burleta i en la llibertat d’expressió el fet de tapar la veu d’un noi que, heroicament, va fer un mantinc el català, a les preguntes de la reportera. L’editor del vídeo va pensar que era molt encertat abaixar el volum de la seva veu, posar-li una barretina al cap, un tió al braç i acompanya la música folklòrica catalana amb un cairon que resava “catalan noise”.
Per a Pecados el català és soroll. Primer em va indignar, després enfadar i al final em va deprimir, perquè amb el català tot s’hi val. Poden dir que és soroll, que és molest, que és burgès, que genera incomoditat, que és de maleducats parlar-lo i nosaltres hem de callar.
Escolto moltes converses en català on el parlant canvia al castellà per fer un acudit o una broma, com si fer-la en castellà fes més gràcia perquè, com tots sabem, el català no és divertit, canvien l’idioma com per ressaltar el que diran i nosaltres encara els hi riem les gràcies.
Serà difícil salvar el català quan els més joves associen el castellà amb allò que és divertit i el català amb l'obligat i tediós. Estem a un punt de no retorn. Un extrem on una simple xurreria s'atreveix a titllar el català de soroll sabent que no tindrà conseqüències, al contrari, guanyarà seguidors.
La nostra llengua és la nostra causa i si no la protegim els qui la parlem no hauríem d’esperar que ningú més ho faci. Hem de recordar que el nostre país no el determinen unes fronteres, el determina una parla i, el dia que aquesta desaparegui, desapareixerem com a poble i serem assimilats pels espanyols.
La nostra llengua és la nostra causa i si no la protegim els qui la parlem no hauríem d’esperar que ningú més ho faci
No ens ha de fer por assenyalar i criticar a la xurreria Pecados per com tracta la nostra llengua. Hem de ser valents i dir-lis a la cara que el què fan no està bé, que sabem per què ho fan i quin és l’origen d’aquest odi. L’origen recau en el fet que no són catalans, són espanyols que viuen a Catalunya i cada broma que fan i que nosaltres riem és un clau més al taüt del català.
Els meus pares van ser escolaritzats en castellà, jo vaig ser escolaritzat en català, no sé en què escolaritzaran els meus fills, però el que sí que sé és que, si no vigilem, ells no tindran l’amor per la llengua que tenien els meus pares i això serà l’extinció de la nostra parla, de la nostra cultura i, per descomptat, de la nostra nació.
Cuideu el català, ningú més ho farà.