Lluís Maria Xirinacs tenia 75 anys quan escrigué el seu “Acte de Sobirania” uns dies abans de deixar-se morir al bosc d’Ogassa (Ripollès) l'11 d'agost de 2007. L’escrit pòstum diu així: “He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa, per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han perdut un esclau. Ella és una mica més lliure, perquè jo sóc en vosaltres, amics” Ocupació, esclavatge, lluita, sobirania, llibertat… L’exemple de Xirinacs ens marca el camí. Ell era un home sol, un “foll”, un místic (segons els seus coetanis). Els seu acte suprem de sobirania consisteix a deixar de ser esclau per autoimmolació, després de tota una vida de lluita, quan veu que no ha reeixit en el seu objectiu. El soldat no es deixa agafar viu, perquè no el torturin. El monjo budista es crema a lo bonze. Els cristians al Coliseu accepten el martiri abans d’abjurar de la seva fe, imitant Jesús a la creu...
El primer i el darrer poder és el poder sobre mi mateix. Si no puc fer el que jo vull, almenys evitaré que em facis ser o fer el que tu vols. No seré com tu, No seré teu. No seré el teu esclau. Aquesta desobediència, aquesta insubmissió, aquesta dissidència, aquesta resistència, aquesta revolució… és el veritable fonament de la llibertat, com a individus (Freedom) i com a comunitat (Liberty) I què, si som una minoria? Winston Smith era també una minoria d’un sol home, a la novel·la d’Orwell. Xirinacs era un home sol també. Com tu, com jo. La llibertat pot ser exercida -ha de ser exercida- des d’un mateix, en allò que depèn de cadascú.
Després ja aplegarem les nostres llibertats per assolir una llibertat superior, col·lectiva. De vegades penso que la baixa natalitat dels catalans és una conseqüència (inconscient) de no voler portar al món més esclaus. Si una parella es trobés dins un camp de concentració, creieu que voldrien tenir fills? Són ja 14 generacions les que hem viscut ocupades per l’estat espanyol... Si l’alliberament no és possible, com afirmen alguns, quin sentit té continuar lluitant i reproduint-se perquè l’amo, el Bwana de la plantacio de cotó, continuï explotant-nos, maltractant-nos, espoliant-nos…? Que s’ho faci amb els moros, els sudakes, els nyordos colons…
Nosaltres no serem còmplices d’aquest sistema que ens perjudica. D’altres -els líders traïdors, els acomodats, els “realistes”- s’estimen més fer la viu-viu sense enfrontar-se a l’ordre establert, sense haver de combatre per a canviar les coses. No volen problemes. No estan disposats a patir la repressió. Són gent assenyada, gent d’ordre. La guerra, el conflicte els espanta. Antiidealistes de mena. El “boig” ets tu, el kamikaze. Però la lluita té sentit sempre que puguis guanyar-la. Allò de “l’important és participar” no ho compro. 75 anys lluitant contra tots i contra tot per acabar ofrenant-se a la Mare Natura… a la Consciència Universal… morint a si mateix lliurement i lliurant-se del tot a l'Esperit... 17 anys després de la seva mort, 7 anys després de l'1-OCT i de l'enèsima traïció dels líders, voleu dir que Xirinacs tenia raó?