A les últimes eleccions autonòmiques, celebrades el 2023, el Partit Popular va ser la formació més votada, amb més de 232.000 vots i 28 escons, aconseguint desbancar l'anterior president, Javier Lambán, del PSOE. La majoria absoluta està situada als 34 escons, de manera que els 7 diputats de VOX van ser suficients per arribar als 35 i formar un govern de dreta i extrema dreta.
Els socialistes van aconseguir 23 diputats (en van perdre 1). Chunta Aragonesista 3 diputats. Terol Existeix, 3 diputats. Podem 1 diputat i Esquerra Unida, 1 diputat.
L'executiu aragonès, presidit pel popular Jorge Azcón, ha anunciat que té la intenció de modificar les fronteres territorials a la zona est de la seva comunitat autònoma, on es denomina popularment com a ' França de Ponent' i que correspon als ' Països Catalans'. La mesura ha desencadenat una veritable tempesta política a diversos municipis de la província de Lleida , ja que clarament perdrien territori.
Aquesta proposta afecta directament vuit pobles ubicats a la zona limítrofa entre Aragó i Catalunya i, com és lògic, ha generat una forta oposició per part dels ajuntaments de Lleida, que temen que la modificació de les fronteres alteri significativament el seu territori.
Proposta del govern d'Aragó
La proposta afecta vuit municipis de la província de Lleida situats a prop de la frontera amb Aragó i no ha estat ben rebuda a Catalunya, ja que els municipis afectats temen perdre part del seu territori i, per tant, perdre múscul a nivell territorial i econòmic.
Els detalls no s'han fet públic, però des de Saragossa deixen clar que la mesura busca corregir desajustos històrics als límits territorials que es remunten a l'època medieval. Tot i això, per als municipis de Lleida, aquesta proposta representa una amenaça directa a la seva integritat territorial i a la identitat dels seus pobles i s'interpreta com una nova maniobra política, com ja va passar amb les obres de Sixena.
Tensió entre Aragó i Catalunya
Els representants dels municipis de Lleida han demanat a la Generalitat que intervingui de manera urgent per defensar els seus interessos i evitar qualsevol alteració de les seves fronteres. Per part seva, des d'Aragó insisteixen que tenen dret a envair aquests pobles.
Els crítics afegeixen un altre detall important i és que els veïns de la zona de la Franja s'identifiquen plenament amb Lleida i Catalunya i no amb Osca i Aragó.