A les eleccions Europees, l'abstenció és tradicionalment molt alta, això ho saben tots els partits i també saben que hi ha dues coses que poden motivar algú per anar a votar, la il·lusió (1-O) o la por. Ja fa temps que la majoria de partits autodenominats d'esquerra, usen la por, i van repetint la mateixa fórmula que els va funcionar una vegada, i que reciclen sense fi, és la por que vingui el llop en forma de partit d'ultradreta i elimineu per art de màgia tots els drets que l'esquerra ha adquirit . Aquesta fal·làcia, no aguanta ni la primera pregunta, quin és el primer dret que es perdria?, i la segona, quins drets ha aconseguit l'esquerra en els darrers 10 anys?
No sé com encara els funciona, però no paren de fer-la servir, tots els partits que volen tenir aparença de partit d'esquerra, si només aparença, perquè en realitat, en les decisions de fons, sempre abandonen a la classe treballadora que és a qui diuen defensar, això ha quedat novament demostrar aquesta setmana, quan hem hagut de llegir que l'hospital de la Vall d'Hebron tancarà el 25% dels llits durant tres mesos per manca de pressupost. En què es gasten els nostres impostos? No saben gestionar un pressupost, a l'empresa privada no durarien ni un mes.
Som una de les regions d'Europa amb una pressió fiscal més alta, i sempre ens diuen que és per tenir una bona sanitat i educació públiques, i el resultat és que l'hospital de referència de Catalunya no es pot mantenir obert , i que l'educació ja fa temps que està destrossada, les aules de les escoles públiques són un pàrquing d'adolescents desil·lusionats, sabent que no estan rebent una educació de qualitat.
Discurs de la por dels partits d'esquerres
Aquestes eleccions, el PSOE, SUMAR, PODEM, ER , estan aixecant la bandera de la ultradreta, i amb això, el seu exèrcit de fans, s'obliden que amb l'altra mà, intenten tapar els negocis de parents, amics, i saludats, amb els que han estat buidant la caixa per la porta del darrere, però tant se val, mentre no arribi la ultradreta, estem salvats. Van escrivint cartes a la ciutadania mentre es foten de tots nosaltres, i el que més em molesta, ens tracten com a nens petits.
També s'aprofiten d'un altre fet, que també és difícil d'entendre, la poca memòria dels ciutadans.
Aquesta és més comprensible, ja que l'escàndol d'avui, tapa el de la setmana passada, i de l'escàndol del mes passat ja no se'n recorda ningú, i qui dia passa any empeny, i després d'unes eleccions, en venen d'altres, i aquí no canvia res, ni ningú, segueixen els mateixos de sempre, passi el que passi diumenge, sortirà algú presumint d'haver aturat la ultradreta, i així haver salvat els pobres ciutadans de la pèrdua dels drets elementals.
Confio que a poc a poc vagi quallant el missatge d'Aliança Catalana, i que la gent pugui escoltar el seu missatge sense el munt de prejudicis que carreguen injustament, gràcies a la incansable feina dels mitjans de comunicació subvencionats.