A partir de l'any 2017, quan el president Carles Puigdemont va posar les urnes i va fer una crida als catalans a decidir el seu futur, es va començar a visualitzar un ideari que sempre ha existit: l'equidistància. Periodistes, artistes i gent anònima no van entendre que no hi ha terceres vies i que això no es pot ser del Barça i del Reial Madrid alhora.
Tots segueixen assegurant que se senten espanyols i catalans alhora. Que volen continuar sent espanyols i catalans i, per aquest motiu, no volen votar sí un referèndum d'independència. Els arguments no poden ser més estranys i són els mateixos amb què Ciutadans va assolir importants quotes de poder: que les famílies es trenquen.
Aquest cap de setmana n'hem trobat un nou exemple. Un usuari que es diu a la xarxa social X, Tamudazo i que té com a foto de perfil l'escut del RCD Espanyol, considera que no vol deixar de ser espanyol perquè els seus avis són espanyols i que no vol perdre les arrels, com sí després de passar a ser només català s'eliminessin els seus avis.
Actitud colonial i perdonavides
L'espanyolista (per partida doble) equidistant ha acabat la discussió amb un missatge propi del colonialisme. Reforçar els drets bàsics dels catalans, per argumentar que no hi ha repressió. Jajaja això és mentida, tu ets lliure de poder parlar català, fer castellets i ballar sardanes etc... Només li ha faltat dir que els catalans poden respirar.
De manera correcta i encertada, l'altre usuari li recordava que no es pot defensar els dos bàndols si un vol exterminar l'altre. Era en aquell moment quan Tamudazo considerava que no hi havia extermini, perquè els catalans tenen llibertat de parlar en català i fer castellets.
És clar que el que no deia és fins on arriba aquest dret i si un català pot fer vida plena a Catalunya usant la llengua. No explica els casos de catalanofòbia ni tampoc la reducció de l'ús de la llengua en sanitat, educació i justícia.
Les reaccions no s'han fet esperar. Altres usuaris li han recordat que no reconeix el dret a decidir del poble de Catalunya i l'espanyolista periquito s'ha acabat de la manera que tothom esperava i intuïa: Salvador Illa és president de la Generalitat.