L'elecció de Josep Lluís Trapero com a director general de la Policia comença a aixecar polèmica dins d'Aliança Catalana. Després de diversos incidents que han posat en perill la seguretat de membres del partit, la gestió de Trapero ha estat posada en qüestió, especialment després de l'atac ocorregut recentment al Fossar de les Moreres per part de l'extremaesquerra.
Durant l'acte, diversos militants d'Aliança Catalana van patir agressions físiques per part de grups radicals mentre la policia, tot i ser-ne conscient, no va desplegar els efectius necessaris per protegir l'esdeveniment. Aquest fet ha revifat el debat sobre la gestió de Trapero al capdavant de la policia catalana i el canvi de model de protecció dels actes polítics.
El canvi de model de protecció: Una decisió irresponsable?
Quan Pere Ferrer estava al càrrec, els dispositius de seguretat eren clars i eficients. Els actes d'Aliança Catalana es protegien amb rigor, evitant enfrontaments i assegurant la seguretat dels participants. Ara, amb Trapero al capdavant, la situació ha canviat significativament. Els seus operatius semblen laxes i poc coordinats, la qual cosa ha derivat en episodis de violència que podrien haver-se evitat.
La manca de protecció adequada en l'acte del Fossar de les Moreres és un clar exemple de com la nova gestió policial ha fallat. Aliança Catalana s'ha vist desprotegida, no només físicament, sinó també institucionalment, en un clima de tensions polítiques i d'atacs constants contra la seva formació. Per què Trapero ha decidit modificar un model que funcionava? I, més important encara, quines conseqüències té això per a la seguretat dels partits fora de l'statu quo del Parlament?
Antecedents polèmics de Trapero: Una gestió discutible
La trajectòria de Trapero està marcada per diversos moments controvertits, especialment el doble episodi en què es va permetre la fugida de l'expresident Carles Puigdemont. Aquest fet va posar en dubte la seva capacitat de lideratge dins del cos dels Mossos d'Esquadra. Ara, amb el seu retorn en un paper de major responsabilitat com a director general de la Policia, és legítim qüestionar si el seu perfil és el més adequat per garantir la seguretat en un context polític tan polaritzat com l'actual.
Trapero va permetre dues fugides històriques, i ara, en una situació de creixent tensió política, es torna a posar en evidència la seva gestió amb la falta de protecció que ha caracteritzat els darrers esdeveniments d'Aliança Catalana. El seu retorn al capdavant de la policia sembla més una decisió política que una aposta per la seguretat i l'eficiència.
Aliança Catalana: Víctima de l'abandonament policial?
L'atac al Fossar de les Moreres és només l'últim exemple d'una sèrie de situacions que mostren una tendència perillosa de desprotecció. Aliança Catalana es veu constantment en el punt de mira, i ara també es troba desprotegida per part d'aquells que haurien de garantir la seva seguretat.
És legítim preguntar-se si la falta d'efectius policials durant els actes d'Aliança és casualitat o si respon a una voluntat de deixar el partit més vulnerable. En qualsevol cas, queda clar que el model de protecció actual no està funcionant. Si la policia, sota la direcció de Trapero, no pot garantir la seguretat dels seus ciutadans, qui ho farà?
Aliança Catalana s'ha mantingut ferma davant els atacs, però queda clar que cal un replantejament de la gestió policial per evitar que incidents com el del Fossar de les Moreres es repeteixin. La seguretat dels partits polítics és essencial per a una democràcia robusta, i la policia ha de complir amb el seu deure de protegir tots els actors polítics, independentment de les seves ideologies.
Aquest canvi de model i la gestió dubtosa de Trapero no només posen en risc Aliança Catalana, sinó que també qüestionen la capacitat de la policia de garantir un entorn segur per a tots els ciutadans.