Podem dir, sense cap mena d’embuts, que la Sílvia és la recuperadora del Nacionalisme català. Amb ella comença la Renaixença nacional de Catalunya de l’era postmoderna. És de fet, com el nostre Pare de la Pàtria, Guifré el Pilós.
Ella és la nostra Mare de la Pàtria. La seva joventut i determinació, la seva energia, i sobretot, la seva valentia per afrontar els múltiples i innombrables perills que assetgen al Poble Català, faran que en un futur estigui en lletres d’or a la Història de Catalunya per a tota l’eternitat.
Les properes generacions diran, davant de tanta traïdoria i covardia dels dirigents processistes, que per sort (o gràcies a Déu) va sorgir un ésser excepcional, una fora de sèrie. Un d’aquells personatges que podem dir que sorgeixen en mil anys, de tant en tant. Com una mena de miracle!
Com Daniel Cardona, té claríssim que Espanya només accepta l’assimilació o la guerra amb Catalunya.
Com deia Daniel Cardona, l’esperit català i l’esperit castellà són del tot irreconciliables. Només una frontera molt espessa amb el Regne d’Espanya ens farà lliures, i sobretot, feliços!
L’Estat Català ha de ser segur
La Sílvia Orriols és com la metgessa que pren el pols al decaigut i oprimit Poble Català, i sap receptar-li el guariment adient per a sortir de la seva postració i desesperança.
L’esperança és una de les tres virtuts teologals, i la Sílvia, com una Gran Sacerdotessa, insufla actualment l’esperit de victòria que, des de l’Edat Mitjana, insuflaven a la Nació Catalana els prohoms patriotes catalans.
L’Islam és un perill que els processistes, o per un interès espuri o per estar absolutament cecs, no saben o no volen veure. I, d’altra banda, l’Islam és l’instrument que té l’espanyolisme, junt amb el concurs del processisme, per acabar d’anorrear-nos com a Poble, per acabar de residualitzar-nos i que ens extingim a les poques masies que quedin al país.
L’Islam amenaça directament a la civilització europea i als valors occidentals. Els seus seguidors tenen molt clar el seu objectiu: posar de genolls a la civilització cristiana i europea mil·lenària, que és també la de Catalunya, ja que la nostra Nació fou fundadora de l’Europa medieval.
Entre el processisme i l’espanyolisme han enfonsat Catalunya. El processisme volent anestesiar al Poble català amb les successives pastanagues processistes, i “cuparitzant” fortament la societat catalana. També amb el seu “pensament únic”, que ens diu què és el políticament correcte. O dit d’una altra manera, el seu bonisme que podríem dir que és malisme.
D’altra banda, l’espanyolisme amb la seva catalanofòbia eterna, sempre sospirant intensament per a veure’ns desaparèixer com a Poble català, i de fet lluitant, tots ells (siguin de dretes o esquerres), per a massacrar-nos i poder exterminar-nos.
Visca Catalunya lliure i catalana!