El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha rebut una sotragada important després que la plataforma X, antiga Twitter, marqués una de les seves publicacions amb una nota de la comunitat que corregia una falsedat propagada pel propi president. El seu missatge, que pretenia fer una vacil·lació cap a Sílvia Orriols i el seu discurs sobre la immigració, ha quedat desacreditat quan la comunitat va exposar que Illa estava desinformant sobre la condició de catalans.
L’ús polític de la desinformació
En el seu tweet, Illa afirmava que "tothom que vingui a millorar Catalunya és català." Aquesta frase, més enllà de ser un eslògan fàcil, no es correspon amb la realitat jurídica. La comunitat de X va corregir ràpidament el president, indicant que segons l’article 7.1 de la Llei Orgànica 6/2006 de reforma de l’Estatut de Catalunya, la condició de català està restringida als ciutadans espanyols amb veïnatge administratiu a Catalunya. És a dir, no n’hi ha prou amb "millorar Catalunya" per ser considerat català. Aquesta manipulació política de la veritat és un atac directe a la confiança ciutadana i a la democràcia.
Un precedent perillós
El que és més preocupant d’aquest incident no és només la desinformació en si, sinó el precedent que marca. Si el president de la Generalitat utilitza les xarxes socials per difondre missatges incorrectes o distorsionats, què podem esperar de la seva gestió de la veritat en altres àmbits, com el Parlament o la seva relació amb els mitjans de comunicació? Aquesta tàctica per fer front als seus adversaris polítics, com Orriols, mostra una debilitat en la seva estratègia, on prefereix crear un relat enganyós abans que afrontar els debats amb fets reals.
Illa, seguint les passes de Collboni?
Aquest incident ens recorda el cas recent de Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, que va abandonar la xarxa X en un acte de "falsa coherència" després de denunciar que la plataforma s’havia convertit en un espai d’odi i desinformació. Ara, Salvador Illa es troba en una situació similar: atrapat per la mateixa plataforma que fa servir per desinformar. La pregunta que molts es fan és si també Illa optarà per retirar-se de X, tal com va fer el seu company socialista. Aquesta retirada seria un reconeixement implícit de la seva incapacitat per gestionar la veritat, però a la vegada una fugida covarda davant les crítiques.
El perill de desinformar des del Parlament
Però l’impacte de la desinformació d’Illa va més enllà de les xarxes socials. És un clar exemple de com el discurs polític actual sovint es construeix en falsedats, aprofitant les plataformes digitals per manipular la percepció pública. Com a president de la Generalitat, Illa té el deure d’actuar amb transparència i responsabilitat, però aquest episodi posa en dubte la seva integritat. Si es fa servir el poder de la paraula per distorsionar la realitat des de les xarxes, què podem esperar del seu comportament al Parlament? El risc és que la política catalana es torni un espai de lluites verbals buides de contingut, on la veritat passa a ser secundària.
Una crisi de credibilitat
Amb aquest incident, Illa ha entrat en una crisi de credibilitat que no pot ignorar. El seu ús d’una informació errònia per criticar Sílvia Orriols és un acte de deshonestedat que només alimenta la desconfiança dels ciutadans envers la política. La veritat és el pilar de qualsevol democràcia sana, i si el president és capaç de manipular-la amb tanta facilitat, es qüestiona la seva capacitat per liderar amb justícia i responsabilitat.
A més, aquest episodi reforça la sensació que Illa està més preocupat per la seva imatge pública i per com fer front als seus opositors que per resoldre els problemes reals de Catalunya. Quan el focus es desvia cap a la desinformació i la manipulació, els reptes socials, econòmics i polítics del país queden a l’ombra.
La veritat com a arma política
Finalment, aquest cas demostra com la veritat s’ha convertit en una arma política en lloc d’un valor irrenunciable. Si bé les Notes de la Comunitat a X són una eina per combatre la desinformació, no poden compensar la manca de responsabilitat dels polítics que, com Salvador Illa, utilitzen les xarxes per manipular la realitat. És imprescindible que els líders polítics siguin capaços de reconèixer els seus errors, corregir la seva comunicació i mantenir un discurs basat en fets verificats, no en fal·làcies convenients.
Queda clar que Salvador Illa ha quedat exposat com un polític que utilitza les eines digitals per manipular el discurs, sense tenir en compte la importància de la veracitat. La seva incapacitat per actuar amb transparència i honestedat no només posa en perill la seva reputació, sinó que danya el sistema democràtic en el seu conjunt. És hora que es faci responsable dels seus actes i abandoni la política de la desinformació.