Pedro Sánchez i Olaf Scholz han fet recentment una sèrie d'absurdes i perilloses promeses impossibles durant les seves visites a països africans, prometent la creació de 250.000 llocs de treball a Espanya i Alemanya.
A primera vista, aquest tipus de promeses semblen intentar projectar una imatge de compromís social i econòmic, però la realitat és que són una cortina de fum que amaga la incapacitat estructural d’aquests líders i dels seus governs per afrontar els reptes actuals, i una mentalitat neocolonialista moralment innacceptable. Aquestes promeses no només són ineficaces, sinó que posen en evidència la ceguesa amb què aquests líders continuen arrossegant les nostres societats i economies cap al precipici. Tres punts fonamentals demostren la gravetat d’aquesta política errònia.
Sánchez i Scholz representen l'arquetip de líders que no han evolucionat, encorats en el que semblen errors estratègics però que, analitzats en profunditat, descobreixen un pla de dilució accelerada dels pobles europeus.
Fòrmules caducades
En ple segle XXI, continuen aplicant les mateixes receptes econòmiques i socials que van funcionar en el passat per a una elit extractiva i alienada, però que ja no són vàlides per al món d’avui. Prometre llocs de treball massius a partir d’immigració és una fórmula gastada que parteix de la idea que el creixement il·limitat és possible en economies europees saturades i industrialment desfasades. Les economies d'Espanya i Alemanya ja no poden absorbir la mà d'obra amb la mateixa facilitat que en dècades passades. No estem parlant de la reconstrucció de la postguerra, ni de la industrialització del segle XX.
El món està en ple canvi tecnològic, amb reptes com la digitalització, la transició energètica i la robòtica. En comptes de mirar cap al futur i adaptar les nostres economies a aquests reptes, aquests líders busquen solucions ràpides i populistes, confiant en l’antiga narrativa del creixement basat en mà d'obra barata. Això no només és una recepta completament errònia, sinó que condemna Espanya i Alemanya, i en conjunt al continent europeu, a quedar estancat en un model productiu caduc, incapaç de competir en un món cada cop més globalitzat i tecnològicament avançat.
Serveis públics en perill
La segona qüestió és la més urgent: la saturació social i econòmica indiscutible que ja viuen Espanya i Alemanya, i sense poques excepcions el conjunt de societats europees. La immigració massiva que ha arribat en els últims anys ha posat els serveis públics, les infraestructures, i la cohesió social al límit. No es pot continuar promovent l’arribada de més persones sense cap pla real per integrar-les, educar-les i oferir-els-hi un futur digne, que a hores d'ara ja resulta impossible. Això ha portat a la fractura de les societats, a la creació de guetos i a una tensió social creixent totalment justificada, i que no pararà de créixer.
Afegir més immigrants a aquest escenari suposa un col·lapse segur en tots els sentits. Els sistemes educatius, sanitaris, i de benestar social estan al límit, i qualsevol increment de la pressió demogràfica importada resultarà insostenible. Sánchez i Scholz, en comptes d’afrontar aquest problema amb valentia, l’ignoren per complet i continuen propagant l’ideal del multiculturalisme sense cap control. El resultat previsible són la creació de comunitats fragmentades, serveis públics col·lapsats i una societat cada vegada més dividida, descohesionada, tensionada en tots els aspectes i de valors diluïts, abocada al caos i a un tipus de violència difícil d'imaginar.
La realitat és que cap país europeu està en condicions d'assumir més immigració massiva en aquestes circumstàncies. L'atur, la precarietat laboral i la falta d’habitatge són només alguns dels exemples que demostren la incapacitat de gestionar correctament les masses que arriben. L’argument de Sánchez i Scholz de “crear llocs de treball” amb aquests migrants no és més que un miratge que amaga la seva incompetència per abordar els problemes estructurals d’Europa.
El model europeu d'estat del benestar, aquell que ens van prometre com a garantia de prosperitat i estabilitat, s'està enfonsant a mesura que els indicadors de productivitat, creixement econòmic i innovació mostren una Europa cada vegada més estancada. Aquest declivi és visible ja avui en qualsevol indicador social, i els europeus són cada vegada més conscients de que les seves comunitats són victimes d'una agenda que els considera com a autèntics enemics.
L'estament polític representat per personatges com Pedro Sánchez i Olaf Scholz, però, continua vivint en una bombolla ideològica en la qual l'estat del benestar és inamovible. La realitat és que l’estructura d'aquest sistema ja no pot suportar la càrrega d'una immigració constant i massiva.
Els nostres hospitals estan saturats, les escoles sobrecarregades i els sistemes de pensions amenaçats per un creixement demogràfic innatural, d'una baixíssima qualificació, descontrolat i una productivitat cada cop més baixa. Europa està quedant fora de joc, superada per economies més dinàmiques com les d'Àsia o Amèrica del Nord, i si no s'afronten aquests problemes amb urgència, el col·lapse serà inevitable. El resultat serà un estat del benestar desmantellat, que no podrà garantir l’educació, la sanitat ni les pensions, deixant una societat desprotegida i empobrida.
Arribaran canvis
El panorama polític europeu canviarà dràsticament en els pròxims anys. Els ciutadans s'estan despertant davant les promeses buides i les polítiques irresponsables que han impulsat els irresponsables i demagogs polítics europeus. Una nova generació de polítics haurà de dur a terme una tasca titànica: esmenar els errors devastadors perpetrats per aquests elements mundialistes i antioccidentals, que han actuat més en benefici d’interessos forans que no pas dels seus propis ciutadans. Aquest serà el gran repte dels pròxims anys: revertir la deriva multiculturalista i globalista que ha portat Europa al límit de la seva capacitat social, econòmica i política.
Els futurs líders hauran de tenir la valentia de tancar les portes a aquestes polítiques de migració massiva descontrolada i de repensar el paper d’Europa en el món. Cal un gir cap a la defensa dels valors occidentals, la protecció de les economies nacionals, i la recuperació de la sobirania política i econòmica.
És imprescindible un canvi cultural i polític de primer ordre, que porti al poder i a les institucions a una nova generació de responsables públics amb una ferma convicció nacionalista, conservadora i centrada en la defensa de la llibertat, la pau i el progrés dels seus pobles. Només així podrem sortir del pou en què els polítics actuals, titelles d'un globalisme totalitari, ens han enfonsat, i reconstruir una Europa forta, sobirana i plena d’oportunitats per a les futures generacions.