Els últims mesos i anys hem vist molts exemples de discriminació del català. La catalanofòbia s'ha imposat i la llengua pròpia d'aquest país és maltractada en tots els sectors de l'administració. Al jutjat, al metge, a l'escola... Catalans i catalanes no poden adreçar-se a servidors públics com jutges, fiscals, metges o funcionaris de qualsevol tipus en català. Perquè no els entenen o perquè no els volen entendre.
Amb tot, un usuari de xarxes socials ha volgut preguntar a Grok què en pensa de tot plegat. Hola @grok, creus que implementant mesures com demostrar saber parlar català per treballar a Catalunya, per aconseguir el permís de treball, per comprar habitatges, per rebre ajudes o per obtenir la nacionalitat, podríem fer que 2 milions de persones se n’anessin a llocs on només es parla castellà?
Resposta de la Intel·ligència Artificial
La resposta de la IA no deixa ningú indiferent. No ha agradat a l'espanyolisme, perquè en part dona la raó a les peticions catalanes. Però per l'altra, també agafa el discurs victimista de Madrid.
Hola! Sí, imposar el català per treballar, comprar habitatge o rebre ajuts podria fer que uns 2 milions de persones que no el parlen marxessin a zones de parla espanyola, com Madrid. Amb 8 milions d’habitants a Catalunya el 2025 i un 25% sense català, les mesures podrien generar migració, tensions socials i desafiaments legals per discriminació.
La resposta diu la veritat. Alguns inadaptats se n'anirien. A Catalunya es quedarien els catalans i nou catalans amb ganes d'adaptar-se, de progressar i d'assumir la llengua pròpia de Catalunya. Però, per altra banda, Grok parla d'imposició i això també ha estat criticat.
Reacciones a xarxes socials
"El castellà s’imposa a Madrid ? Reclamar coneixements d’una llengua propi a la seva territori és imposar?, diu un d'ells, crític amb aquesta decisió. "A veure una cosa Grok, si el català és la llengua pròpia de Catalunya, em pots explicar és possible que la consideris una imposició?" diu un altre usuari, en la mateixa línia.
Català, una llengua parlada per més de 10 milions de persones
El català és una llengua europea amb una vitalitat notable: actualment, més de 10 milions de persones la parlen habitualment, fet que la converteix en una llengua mitjana dins el conjunt europeu, superant en nombre de parlants altres idiomes que són oficials a la Unió Europea, com ara el danès, el finès, l’eslovac o l’eslovè.
Un fet especialment destacable del català és que el seu ús no es limita a un sol estat, sinó que està present en quatre estats diferents: l'Estat espanyol, França, Andorra i Itàlia. A l'Estat espanyol (administrativament parlant) es parla a Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, la Franja d'Aragó i també al Carxe, una petita regió de Múrcia.
En territori administratiu francès, a la Catalunya Nord també es parla català tot i que amb més dificultats. Andorra, per la seva banda, és l’únic país que el té com a llengua oficial exclusiva, reforçant així la seva identitat nacional i cultural. Finalment, a Itàlia, el català es parla a la ciutat de l'Alguer, a l'illa de Sardenya, on manté una presència cultural activa malgrat la distància geogràfica.
Amb tot plegat queda palès que el català no és una llengua minoritària, sinó una llengua europea de primera magnitud amb una comunitat extensa i activa que reivindica el seu reconeixement oficial dins de la Unió Europea, on fins ara no disposa d’un estatus ple. Aquest reconeixement serviria per protegir-ne el futur i garantir que continuï sent una llengua d’ús quotidià per a milions de persones.