Telegram continua funcionant aquest dissabte a les 10.00 hores, malgrat el bloqueig ordenat per l'Audiència Nacional per un ús no autoritzat de contingut audiovisual sotmès a drets d'autor. El magistrat Santiago Pedraz va prendre ahir a la nit la decisió de bloquejar Telegram a Espanya arran d'una denúncia presentada per Mediaset, Atresmedia i Movistar Plus per pirateria i allotjar contingut protegit per drets d'autor sense permís.
La mesura cautelar indica que cal paralitzar l'activitat de la xarxa de missatgeria instantània creada pels germans russos Pável i Nicolai Dúrov mentre es dugui a terme la investigació. L'organització Facua ja ha titllat d'"absolutament desproporcionat" aquest bloqueig dictat pel jutge Pedraz.
"És com si tanquessin internet perquè hi ha pàgines web que allotgen il·legalment continguts protegits per drets d'autor o com si tallessin tot el senyal de televisió perquè hi ha cadenes pirates", ha criticat el secretari general de Facua, Rubén Sánchez, que adverteix dels " enormes perjudicis" que provocarà aquesta decisió judicial per als milions d'usuaris de Telegram i per a les empreses, organitzacions i institucions públiques i privades que difonen continguts de manera lícita a través de la plataforma.
Facua apunta que Telegram segueix funcionant, però que previsiblement s'anirà bloquejant progressivament "en les properes hores o dies", ja que les companyies de telecomunicacions estan obligades a assumir l'ordre de l'Audiència Nacional.
Una aplicació russa amb més de 10 anys d'història
Telegram és una aplicació de missatgeria instantània i plataforma digital fundada pels germans Nikolai i Pavel Durov, que prèviament havien creat la xarxa social VK (Vkontakte), molt popular a Rússia. Telegram va ser llançat oficialment a l'agost de 2013 i, des de llavors, ha guanyat popularitat mundialment gràcies al seu enfocament en la seguretat i la privadesa, així com per la seva àmplia gamma de característiques.
Orígens i Història
Els germans Durov van començar a treballar a Telegram en resposta al que percebien com a vulnerabilitats en la seguretat i privadesa de les plataformes de missatgeria existents. Volien crear un servei que fos segur contra la intervenció d'agències d'espionatge i hackers. La idea era oferir una plataforma de comunicació on els missatges poguessin ser enviats de manera xifrada d'extrem a extrem, cosa que significa que només l'emissor i el receptor poden llegir el contingut del missatge, i ningú més, ni tan sols els operadors de Telegram.
Creixement i desenvolupament
Des del seu llançament, Telegram ha experimentat un creixement constant a la base d'usuaris, impulsat en part per preocupacions sobre la privadesa en plataformes de la competència com WhatsApp, especialment després que Facebook (ara Meta) adquirís WhatsApp el 2014. Telegram ha introduït regularment noves funcions, incloent xats secrets, trucades de veu i vídeo xifrades, i una àmplia gamma de capacitats de bot. També permet als usuaris enviar fitxers de qualsevol tipus.
Funcionament
El funcionament de Telegram es basa en el protocol MTProto, desenvolupat per Nikolai Durov. Aquest protocol permet el xifratge fort de missatges, assegurant que només l'emissor i el receptor puguin accedir al contingut dels missatges. Telegram ofereix diversos tipus de xats:
Xats privats i grupals: Aquests són xifrats entre el dispositiu de l'usuari i els servidors de Telegram, permetent un accés ràpid des de múltiples dispositius.
Xats secrets: Estan xifrats d'extrem a extrem, no es poden reenviar i tenen l'opció d'autodestrucció de missatges.
Canals: Permeten als usuaris transmetre missatges a un nombre il·limitat de subscriptors. Són una eina popular per a comunitats i proveïdors de notícies.