L’extrema dreta és equiparable a l’ultranacionalisme. Aquest últim és imperial, agressor, ja
sigui militarment o econòmicament. Exemples que ens venen a la memòria són el
nacionalsocialisme alemany, el feixisme italià o el franquisme espanyol. També podem veure
un exemple d’això en el comunisme soviètic de Stalin després de la Segona Guerra Mundial.
En sentit contrari, o sigui el nacionalisme català que és defensiu de la pròpia Pàtria, i que
defensa els drets humans i la dignitat del Poble català. Nosaltres, els nacionalistes catalans, no
volem envair cap territori diferent al nostre. El que no volem és ser envaïts, com ho estem
actualment per Espanya i França, ni colonitzats ni espoliats econòmicament per aquests dos
Estats depredadors.
Ara, l’establishment polític, els del pensament únic, diu que tot nacionalisme és ser d’extrema
dreta. Sortosament, sobretot a través de les xarxes socials, la joventut catalana comença a
conèixer molt bé què és el nacionalisme català, a través de la nostra Presidenta, la cardonista
Sílvia Orriols.
La dictadura del pensament únic
Els de la dictadura del pensament únic, igual que als anys 30 del proppassat segle XX a
Catalunya, volen fer passar bou per bèstia grossa. Assenyalant els que creuen que són els seus
enemics, i creient-se amb una pretesa superioritat moral. Quins nassos!!, si tots ells són uns
corruptes i enganyadors del Poble català!!
Finalment, dir respecte al nacionalisme alemany encarnat o bé representat per Alternativa per
Alemanya, que quan al futur guanyin les eleccions legislatives, serà lògic i legítim que reclamin
a Polònia els dos-cents quilòmetres que aquest últim Estat els hi va arrabassar, fruit de la
Conferència de Ialta de febrer de 1945, i que es va acordar per Roosevelt, Stalin i Churchill.
Com, així mateix, el nacionalisme polonès podrà reclamar els 200 kilòmetres que li va
arrabassar Rússia. Tots aquests territoris esmentats formaven part, tant d’Alemanya com de Polònia, des de l’Edat Mitjana. No es poden crear fronteres artificials.
Com les regions de l’Est d’Ucraïna van ser annexionades l’any 1956 per la República socialista
soviètica d’Ucraïna, quan eren de la República socialista soviètica de Rússia, per l’ucraïnès
Krúschov, com a president de la URSS, que va donar a la seva terra natal, Ucraïna. Això també
és de justícia històrica!!
Visca Catalunya catalana i lliure!! Visca el 33!!
Enric Arau Puchades
Militant 713 d’Aliança Catalana