Carles Puigdemont ha tornat a demostrar que el seu camí polític no és la independència de Catalunya, sinó la seva pròpia supervivència personal. Ahir dimarts, l’expresident es va reunir a Brussel·les amb Salvador Illa, el president autonòmic obedient de Pedro Sánchez. Una trobada a porta tancada que ha estat presentada com a “normalitat política i social” després de l’amnistia, però que en realitat és la fotografia més clara de la derrota processista.
El que en el seu dia es venia com el líder de l’exili i el defensor del referèndum d’1 d’octubre, avui apareix a la mateixa taula amb l’home de confiança de la Moncloa. La “normalitat” de què presumeix Illa només significa una cosa: submissió absoluta a l’Estat espanyol i amnistia personal a canvi de renunciar definitivament a la independència.
Els unionistes no han trigat a esclatar, però les crítiques més demolidores han vingut de sectors independentistes desencantats, que veuen com Puigdemont ha passat d’encapçalar el Consell per la República a protagonitzar un espectacle patètic de rendició. El que havia de ser l’eina de la República no és res més que un cementiri d’il·lusions, mentre Junts ja assumeix el seu paper de crossa del PSOE a Madrid.
Mentrestant, Illa continua el seu camí cap a la successió de Sánchez, consolidant-se com a home fort del socialisme espanyol, on també el vol acompanyar Jaume Collboni. Però a Catalunya, la seva gestió és un caos: des del desastre de les places docents fins a la seva incapacitat de donar resposta als problemes reals dels catalans com Rodalies. I encara té la barra d’autoavaluar-se amb un “notable!"
La foto d’ahir no és la imatge de la “reconciliació”, sinó la prova que el processisme ha mort i que els seus protagonistes només lluiten per la seva cadira. Puigdemont ha quedat reduït a un fugitiu que busca amnistia i càrrecs, i Illa a un president de fireta que executa ordres de Moncloa i Sánchez.
Catalunya no necessita més teatre processista. Catalunya necessita valentia, coherència i la determinació d’acabar allò que vam començar l’1 d’octubre. El poble català no vol més fotos de deshonor: vol la llibertat que aquests polítics de cartró han estat incapaços de defensar.
I a tot això, on era la senyera en aquesta trobada de presidents? Tot un epitafi del socialprocessime i del règim encobert del 155 que patim des de 2019.