Mossos d'Esquadra detenint una persona

Així protegeix la llei espanyola i els polítics woke els okupes del cas de Girona

Les víctimes acaben sent els propietaris

Continua la sorpresa i la impotència pel cas dels okupes de Girona. En una altra notícia us hem explicat com un propietari i la seva família estan vivint un calvari. L'argument dels defensors dels okupes que aquests només okupen immobles de bancs i fons d'inversió no s'ha complert i un grup de joves han entrat en una casa sense tenir-hi dret.

En Jordi Riera ha publicat un extens fil de Twitter en què ha explicat la situació a xarxes socials. Ha rebut una onada de solidaritat, però també el cop de porta de la policia. Explica que la Policia Local de Girona li va recomanar anar-se'n i que els okupes van recuperar casa 'seva' entre aplaudiments als agents. Van anar a interposar la denúncia al Jutjat de Guàrdia, però la resposta és i serà lenta.

Dos agents de policia amb uniformes reflectors observen una carretera des d'un punt elevat.
Mossos | Google Maps, XCatalunya, @mossoscat

Els nous inquilins se les saben totes i saben que el sistema els protegeix. Per començar, són insolvents. De manera que tenen dret un advocat gratuït. Són beneficiaris de justícia gratuïta, que es diu. Aquest advocat els contestarà la demanda i també els presentarà els recursos necessaris per tal de dilatar el procediment i que puguin continuar dins la casa.

A més, hi ha un decret que impedeix desnonar persones vulnerables. És el conegut com a Decret Covid, que s'ha anat prorrogant una vegada rere l'altra, encara que ja faci cinc anys de la pandèmia. L'advocat planteja al Jutjat que es compleixen els requisits de vulnerabilitat i, sovint, els jutjats van acordant una pròrroga rere l'altra.

Protecció pública i institucional

La majoria de partits polítics, associacions i societat civil defensen aquestes persones perquè els consideren vulnerables. El seu discurs ha calat en una societat que, poc a poc, està obrint els ulls i està veient la magnitud del problema. S'adona de qui són les víctimes i qui els botxins.

Un agent de policia dels Mossos d?Esquadra d?esquena amb un edifici desenfocat al fons.
Mossos | @mossoscat, ACN, XCatalunya

Via penal o via civil

Els propietaris tenen una doble via per intentar acabar amb aquesta situació. Una opció és la via penal, interposant una denúncia per un delicte d'usurpació de bé immoble. Normalment acaba en res i el Jutjat dona la raó als 'inquilins', sens perjudici de les accions civils que pugui interposar el propietari.

La via civil consisteix en interposar una demanda de judici verbal per precari. Es donarà trasllat d'aquesta demanda als 'inquilins', que hauran de dir-hi la seva i aportar una justificació. És aquí quan l'advocat utilitzarà qualsevol argument per salvar el tràmit i buscar la via del recurs amb l'objectiu d'encara allargar més el procediment. 

La defensa gratuïta més la dificultat de pagar costes en cas de derrota judicial, expliquen l'augment de casos d'okupacions. La seva insolvència, sovint insolvència professional, fa que aquestes costes mai s'arribin a pagar i, per tant, que surti de franc utilitzar els recursos públics.