Catalunya és un dels territoris del món occidental amb més okupacions. Les víctimes d'aquests delictes se senten impotents davant d'un sistema policial i judicial que protegeix aquests actes. La propietat ha perdut valor i encara que un immoble estigui inscrit al Registre de la Propietat, el propietari no té cap seguretat jurídica. Si uns okupes entren a casa seva, el sistema els protegirà. I trigarà anys a fer-los fora.
Avui us volem explicar un cas que ha passat a Girona. L'afectat, en Jordi Riera, ha publicat la seva experiència a xarxes socials. És un fil molt extens de Twitter, però paga la pena llegir-lo perquè demostra com és el sistema actual i quina és la desprotecció que tenen els propietaris. En aquest cas, la policia no els va ajudar i els okupes encara van riure de la situació.
Van construir una casa amb molt d'esforç i a dia d'avui estan patint l'okupació per part d'uns -presumptes- delinqüents que no en volen marxar. Ningú els ajuda i se senten desemparats.
El relat és surrealista i demostra com molts propietaris estan desemparats davant d'aquesta situació. Una situació que és creixent, perquè es produeix un efecte crida davant la facilitat que hi ha en aquesta pràctica.
En un fil extens de Twitter explica tot el què ha passat. Hi ha molts comentaris que han contestat i hi han dit la seva.
Onada de solidaritat
Els usuaris de xarxes socials han expressat la seva solidaritat cap al Jordi i la seva família. Demanen que qualsevol okupació sigui resolta en poques hores. Demanen també que existeixi un Jutjat exclusiu d'okupacions. Ràpid i eficaç.
Sobre el paper la solució és fàcil. Qualsevol persona que no tingui un contracte de lloguer o no pugui acreditar un títol de propietari, ha d'anar al carrer. Altrament, s'està protegint els responsables d'aquestes okupacions i gens els propietaris.
Cordons sanitaris
El cordó sanitari no s'ha de fer contra aquells partits que denuncien aquesta situació. Demanen els usuaris que s'han solidaritzat amb en Jordi que el cordó sanitari es faci contra aquestes pràctiques delictives. És inadmissible que una família que ha construït una casa amb el seu esforç, vegi com desapareixen els seus somnis. I, a sobre, que els responsables de l'okupació se'n riguin d'ells a la cara.
El més trist, segons explica aquest testimoni, és que no són gent amb necessitats especials. Assegura que molts d'ells portaven roba cara i mòbils cars. La sensació és d'impotència total i la pregunta és: quan s'acabarà tot això?