"The King is dead, long live the Queen!" (El rei és mort, llarga vida a la reina!) és una proclama tradicional que es pronuncia a la successió d'un monarca.
El poder és poder en la mesura que es perpetua. La "potestas" s'exerceix més enllà de les persones físiques, atès que es tracta d'una "institució" establerta, una superestructura social. Igual que parlem de monarques, podem parlar dels papes de l'església o dels caps de qualsevol comunitat humana, sectària o tribal. Fins i tot podríem estendre-ho al regne animal, en el cas dels mascles o femelles dominants d'un grup.
L'absència de poder produeix "horror vacui" (pànic a la buidor). Quan un lideratge decau o mort, n'apareix sempre un altre. És una llei natural, psicològica, social. El ramat –desempoderat per definició– necessita un pastor que el lideri, que n'exerceixi el guiatge. Això són els polítics: representants del Poble, escollits dins el marc d'una presumpta democràcia formal. Deleguem el nostre poder com a ciutadans mitjançant el sufragi, votant uns polítics concrets.
També podem abstenir-nos. Si ho fem, deixem de participar del sistema establert, decidim no ser còmplices d'un estat de coses que ens perjudica o ens repugna. El poder i els lideratges poden canviar depenent de les circumstàncies. Les mutacions del poder responen als reptes de cada moment i, com els imperis, creixen, es mantenen o decauen. Això val arreu i també a casa nostra.
Catalunya és una terra ocupada des de fa segles arran de moltes derrotes i també moltes traïcions. Per a no recular gaire, podem partir dels pactes de la "modélica transición" espanyola. Amb la mort del dictador es va instituir una pseudodemocràcia neofranquista i borbònica. La generalitat esdevingué una autonomia amb certes competències aparents, sempre coaccionades per la metròpoli madrilenya.
D'antuvi, la colònia autonomista CAT fou gestionada unes dècades pel pujolisme peixcovista. Encabat va aparèixer la febre indepe. Era lògic que arribés, davant l'espoli sistemàtic ("Espanya ens roba"), el maltractament habitual (catalanofòbia) i els abusos flagrants de poder nyordo. El Poble es va aixecar. Els anys del Procés van suposar una revolta civil i pacífica sense precedents. Els líders foren desbordats per la força emergent de la ciutadania que reclamava l'alliberament del jou espanyol. No van estar a la l'altura quan, arribats al límit del trencament, van fer figa i es rendiren, lliurant-se a l'enemic o fugint covardament.
El Poble va quedar orfe, captiu d'uns polítics fracassats que, amb les seves renúncies, han acabat col·laborant amb l'enemic. El processisme és la conseqüència de la traïció al mandat de l'1-OCT. Els líders que fa 50 anys, durant la transició, van trair-nos pactant amb els hereus de franco; ara ens traeixen pactant amb el borbó. Terradellas, Pujol, Puigdemont, Junqueras... són la mateixa nissaga borda, botiflera i col·laboracionista. S'autoanomenen "independentistes", però han demostrat amb escreix que no ho són. Els seus fets inconsumats ho demostren. El seu no-poder enfront el poder castellà és la nostra condemna.
La fi del processisme i l'aparició d'una nova opció
Assistim a les acaballes del processisme, a les escorrialles d'una pantomima que ha estafat tot un Poble, que ha frustat les expectatives d'una generació (una altra!) que havia cregut en l'ideal de l'Alliberament Nacional i que s'ha acabat topant amb les misèries partidistes d'uns polítics covards, impotents, ineptes, indignes. Ara la tramoia cau a trossos: la màfia partitocràtica nostrada ha perdut vots i esquelles, no sap quina nova pastanaga empescar-se. Líders caiguts, sectes en liquidació, associacions caducades. Aquest és l'espectacle dantesc de la desfeta processista. Ja tocava, després de tants anys perduts, arrossegant-se amb el victimisme i el xantatge emocional. Espantalls patètics. Game is over!
Tanmateix, la mort de lo vell sempre implica el naixement de lo nou. És el cicle natural, inevitable. La primavera catalana 2024 ens porta un nou lideratge, una nova política, una nova esperança. Hem de salvar Catalunya dels seus enterradors. Hi ha un sisme profund i imparable que brolla, que creix, que avança, com el riu cabalós que baixa de la muntanya, una llavor de futur...
El processisme ha mort. Visca l'Aliança! #SalvemCatalunya #FenomenOrriols.
Podeu trobar el llibre 'Fenomen Orriols' en aquest enllaç.