A les darreres dècades, la cultura catalana ha estat objecte de constants atacs i malentesos des de diversos mitjans de comunicació. Opinions que redueixen una tradició rica i ancestral a clixés superficials són habituals. Des de la sardana fins als castells, aquestes representacions no només simplifiquen sinó que intenten menysprear les arrels culturals de Catalunya.
La Festa Major de Granollers, una celebració emblemàtica d'aquest país, no ha estat immune a aquest tipus de crítiques. El portal 'Mundiario' ha publicat un article que ha causat indignació entre els que defensen la identitat cultural catalana.
Amb el pretext d'analitzar les festivitats, el text desplega un to irònic i qüestiona la legitimitat de tradicions com els castells o la sardana. Aquest tipus de redacció no només reflecteix un desconeixement, sinó que denota una intenció de desprestigiar la diversitat cultural catalana.
Un insult a Catalunya i la seva cultura
L'article, signat amb un aparent rigor, planteja que la cultura popular catalana es limita als “castells humans, els calçots i el pa tumaca”. Aquesta afirmació redueix segles d'història i de patrimoni a elements superficials.
La tradició dels castells, per exemple, és reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. El simbolisme va més enllà de l'espectacle, representant esforç col·lectiu i solidaritat.
El text també esmenta activitats com la representació de barricades i còctels molotov a la Festa Major de Granollers. Presenta aquestes accions com a pràctica generalitzada, ignorant el caràcter lúdic i satíric d'aquests actes dins del context festiu. A través d'aquestes descripcions, l'article perpetua una visió esbiaixada i simplista.
Un altre punt controvertit és la crítica a l'ús de figures històriques catalanes com Serrallonga, qualificant-ho com “un bandoler saquejador”. Tot i això, l'article omet el context en què aquesta figura s'ha convertit en un símbol de resistència.
Un text que mostra ignorància
A més, el text recorre a simplificacions històriques, afirmant que “el regne de Catalunya mai no va existir”. Aquest tipus de declaracions busquen deslegitimar la memòria col·lectiva d'un poble i la lluita per preservar la seva identitat.
L'article no només minimitza, sinó que qüestiona la rellevància d'elements com ara la literatura, la música o la dansa catalana. La cultura de Catalunya no es limita a les manifestacions més visuals, sinó que inclou una gran herència literària, artística i lingüística que ha resistit segles de centralisme.
Aquest text, doncs, no és una crítica constructiva, sinó un intent de trivialitzar una cultura que ha contribuït enormement al patrimoni universal. Les opinions exposades no només ignoren el context, sinó que també busquen alimentar una narrativa que menysprea les tradicions i els valors d'un poble.
La Festa Major de Granollers, com tantes altres celebracions catalanes, mereix ser entesa des del respecte i el coneixement profund, no des de la simplificació malintencionada i ignorant.